21/2/16

VERITATS INOPORTUNES


A vegades titllem algú de cínic i crec no estem encertats en l'expressió, sobretot si parlem de polítics. El cínic és aquell que diu les veritats inoportunes, les veritats que són sabudes per tothom però que ningú s'atreveix a denunciar, instal·lats en un silenci cómplice. El cínic les esbomba fins i tot de manera insidiosa, denuncia fets o circumstàncies evidents que tothom sap, realitats aceptades, suportades, sense ser denunciades per ningú. Un cínic no és una persona sincera, que quedi clar, la sinceritat és una virtud i el cínic poc en té de virtuós, sap denunciar amb eufemismes, amb subtilitat, lluny de la directa indiscreció del sincer.
La gent  defuig al sincer i prefereix o es resigna davant del cínic, si és cert que oficialment elogiarà aquesta sinceritat, però no deixa de ser un acte d'hipocresia, a ningú li agraden les veritats inoportunes, prefereix les matitzades del cínic. Fuster ho definia molt bé: El sincer diu les veritats inoportunes perquè són veritats, el cínic, nomès perquè són inoportunes, aquesta és la diferencia. Potser ha de ser així, si tothom fos sincer podriem acabar molt malament, mentre que el cinisme és menys perjudicial i alhora més reconeixible.
Si parlem de política, aquí no hi ha cinisme i menys encara sinceritat; nomès engany, desvergonyiment,  mentida, i molta demagògia.

SHARE THIS

1 comentari:

  1. Me gusta el revoltijo de sinceridad con la ironía...
    Salut

    ResponElimina

LA REVOLUCIÓN ÉTICA -- POPULISMO EN VENA -- LA DEFINITIVA -- TIPOS DE CORRUPTOS -- EL MIEDO DEL CORRUPTO -- ORGULLOSAMENTE LOCO -- OCIOFOBIA -- ENREDO EN PpLAND -- CUESTIÓN DE PERSPECTIVA - - CONTRADICCIONES -- DE LA CORRUPCIÓN -- LA PANDILLA DE CHICAGO......