A ran de l'escrit a la panxa del Bou sobre el fals documental de l'astronauta rus del fotògraf Fonctuberta, entro en el tema de veritats i mentides. Li deia en un comentari deixat a Júlia: Una veritat és una mentida que decidim creure'ns, i és que no pots estar malfiant constantanment de tot, perquè la mentida, la manipulació és permanent, en el cas dels titellaires és pales, nomès cal veure com han manipulat aguns mitjans GORA ETA, en comptes de GORA ALKA-ETA,  i en canvi en l'art és més fàcil, Picasso, Dalí, eren farsants, Tàpies era el més gran dels farsants i Barceló dels petits, perquè? Perquè mentien en la seva representació de l'art, nomès que en la pintura és facil de detectar, vegis sinó l'honestedad de Cezanne o Constable en contraposicio als esmentats.
En literatura ja és més difícil, més que farsants hi ha gigolós de les lletres, Vila-Matas o Monzó en serien un exemple, escriuen, en viuen, però se n'aprofiten, no es buiden a l'hora d'escriure, són com un coitus interruptus, o com en el conte del llop nomès ensenyen la poteta enfarinada del que podien arribar a escriure.
Hi ha més farsants com Sisa o Joan Miquel Oliver, el que passa és que aquest parell de cabrons m'agraden, no ho puc evitar, però tambè pertanyen als qui nomès ensenyen la poteta com el llop. Pollock no era un farsant, creia en el que feia, potser aquesta seria la diferencia.
Un escriptor canadenc ha escrit un llibre sobre la merda de cançons i qualitat interpretrativa de Celine Dion, i té raó, algú n'hauria de escriure un sobre la insuportable Adele que encara és pitjor que la Dion, i ni tan sols arriba a farsant, fins i tot per això s'ha de tenir un cert estil.

Tot són gustos, és cert, i pot semblar pel que he escrit fins ara que no n'agrada res, res més lluny, però el que succeeix és que amb l'edat se m'han anat passant les manies i defujo ser educadament correcte en les meves valoracions. Dit d'una altra manera, m'he instal·lat en el m'agrada, no m'agrada sense cap manía i abans que ho poses en marxa el feisbuc o google. 
De fet, a tot això el que tenia ganes de dir és que Adele és una mediocre cantant amb unes cançons mediocres, i que sigui la que ha venur mes cd's de la història i hagi estat la més visitada al Youtube (mil milions de visites) demostra fefaentment que hi ha mil milions de persones al món que tenen el gust musical al cul. Paraula d'Stone.