10 de febrer 2016

SEGUIR LES VAQUES


A vegades, la narració de l'horror, de la barbarie que és una guerra, en el cas de 'Un día perfecto' la guerra dels Balcans, és fer-ho sense disparar ni un tret, sense sang i fetge, mostrar la guerra des de la quotidianitat, des de la simplesa d'un pou d'aigua a punt de contaminar i una corda. A partir d'aquesta premisa Fernando León de Aranoa construeix una pel·lícula molt sólida i honesta, amb diàlegs brillants, lucids, desencantats pero efectius i que aconsegueixen reflectir la realitat. Un dia perfecto vindria a ser un western crepuscular, aquí no hi ha herois, ni superherois, nomès gent corrent a la recerca d'una corda, i no per penjar a ningú que ja en surten de penjats a la pel·lícula, sino per evitar es contamini un pou, un simple pou, que per a molta gent és important, molt important. 
Ja veieu que aquí no hi ha grans objectius militars, ni trets, ni morts llevat dels que ja ho estàven, i, és curiosament l'enfocament, la situació que planteja León de Aranoa, la que dona la dimensió real de l'absurd de qualsevol guerra, la realitat sense adocenaments, no hi ha esperança i en el fons tampoc sortida, ni final, perquè les guerres mai acaben, o quan n'acaba una en comença una altra pitjor, la postguerra. Una altra virtut de la pel·lícula es que en tan poca estona et pots fer una idea del que és ser cooperant en una guerra i puguis veure les misèries del que pateix la població civil en una guerra, sense dramatismes exagerats, amb ironia, amb subtilesa.

A les carreteres o camins hi deixen una vaca morta al bell mig, i els voltants minats, de manera que els qui la vulguin esquivar saltin pels aires. Els protagonistes surten d'un atzucac d'aquests, apel·lant a la saviesa de la gent senzilla, del camp, una dona porta a pasturar les seves vaques per la zona minada, i el que fa és trepitjar on ho han fet elles, i aixi pasen les vaques, la dona i ells. Tot tan senzill com es resòl al final el problema del pou, que no explicaré per a no fer un spoiler, aixi com el dels ocupants del minibus blau. Si teniu Movistar+, la podeu veure.


SHARE THIS

2 comentaris:

  1. Excel·lent pel·li. Vista sense Movistar :-)

    ResponElimina
  2. Per questions familiars, durant molt de temps no he pogut anar al cinema. Ara ja hi vaig, però a Movista+ puc recuperar-ne moltes que no vaig poder visionar al seu temps.

    ResponElimina