El 4 d'abril d'aquest 2016 no passarà a la història per les dades de l'atur a Espanya, ni per l'entrevista de Rajoy amb Jordi Évole, ni per ser un més de 100 que els polítics busquen Govern; ni tan sols pel nou Wikileaks, 'Els papers de Panamà'. Aquest dia d'ahir i que segueix avui, demà i demà passat -i setmanes i mesos- passarà a la història pel la data en què es va materialitzar la vergonya d'Europa, l'expulsió de milers de refugiats de sòl europeu, per presumptament tornar-los a Turquia i d'allà, als seus països d'origen, on hi ha guerra i pobresa, on ja van morir molts dels seus... més

I així ja no en parlem dels refugiats; els papers de Panamà en entregues diàries de el Confidencial i la Sexta, ho acaparen tot i no es parla d'altra cosa. Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la al 'Ministeri de la veritat', però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que cada vegada sabrien més sobre menys coses. Ja hem oblidat Aylan, i tots els Aylans...