Els havia conegut i estranyat de la seva mare. Besava en les dues galtes o a la mà a tota dona indiferent que li presentessin, havia respectat el ritu prostibulari que prohibia unir les boques; núvies, dones l'havien besat amb llengües a la gola i s'havien detingut sàvies i escrupoloses per besar-li el membre. Saliva, calor i relliscades, com ha de ser.
Després la sorprenent entrada de la dona, desconeguda, travessant la ferradura de dolgudes, dona i fills, amics ploramiques i suspirants.
Es va acostar, impàvida, la molt puta, la molt agosarada, per besar-li la fredor del front, per sobre de la vora del taüt, deixant entre l'horitzontalitat de les tres arrugues, una petita taca carmí.
Després la sorprenent entrada de la dona, desconeguda, travessant la ferradura de dolgudes, dona i fills, amics ploramiques i suspirants.
Es va acostar, impàvida, la molt puta, la molt agosarada, per besar-li la fredor del front, per sobre de la vora del taüt, deixant entre l'horitzontalitat de les tres arrugues, una petita taca carmí.
“Los besos”, de Juan Carlos Onetti
en Cuentos completos, 1968
DEL BLOG: DESCONTEXTO.
Hay textos que me son confusos, y escritores a los que me cuesta de asimilar.
ResponEliminaUn abrazo
A mi també, entenc que l'últim petó és el de la mort.
ResponEliminaMai et deixis petonejar per desconeguts :D sona purità però ja veus es qüestió de vida o mort...tan de bó morir fos tant romàntic i excitant...
ResponEliminamorir d'entrada és trist i vulgar, de fet morir-se és un acte de molt mala educació per part del pressumpte difunt.
ResponElimina