A vegades cal escriure conscientment un barbarisme, doncs si no es fa, un text pot quedar coix o fora de context. Si aquest de Prudhomme, el començo amb 'El costum..." queda sense sentit o s'ha de modificar gairebè tot, car tota la resta està marcada pel 'La', o sia que el LA, és la clau... 

LA COSTUM

La costum és una forastera que suplanta la nostra raó, una vella mestressa de casa que s'instal·la a la llar. És discreta. humil i lleial. Coneix tots els racons. Mai ens ocupem d'ella perquè les seves atencións són invisibles.
Condueix els passos de l'home pel camí que ell hauria triat. Sap els fins que persegueix sense quen ell els hi hagi d'assenyalar, i li diu amb veu baixa: "Per aquí".
Treballant, en silenci per a nosaltres amb posat segur i sempre idèntic, té la vigilància a la mirada i la dolçor del son en els llavis. Però imprudent aquell que abandoni el seu jou, un cop conegut! Aquesta vella de pas monòton va adormint la jove llibertat, i tots els que, insensiblement s'han deixat guanyar per la seva força fosca, són homes per la fesomia, però són coses pels moviments - Sully Prudhomme