26/6/16

LA VENJANÇA DELS CHAVS


Les signatures per repetir la votació al Regne Unit que comentaba en l'escrit anterior, han arribat ja als dos milions set-centes mil. 

El que ha propiciat el resultat de dijous ha estat el vot de la clase treballadora els chavs, i és que al Regne Unit de classe treballadora -ja no n'hi ha, perquè no tenen indústries en què treballar-és on ha triomfat el Brexit. El Regne Unit és, en realitat, dos països o realitats diferents . El nord està destrossat, amb milions de persones que viuen del subsidi, perquè no poden fer grans coses. No tenen turisme ni cap mena d'ingrés, nomès el subsidi. No es tracte de culpanbilitzar-los a ells, simplement ha estat així.

Aquests britànics, pobres, amb poques possibilitats de futur, amb menys educació que la mitjana, han votat sortir de la Unió Europea. I és cert que estan menys preparats. ¿Però quina sortida se'ls ha donat? El Partit Conservador, el primer que va fer en arribar al Govern, en el primer mandat de Cameron, i en el segon, és retallar els subsidis socials, perquè entenia que hi havia un abús, i calia despertar a tots aquests britànics, considerats de segona categoria. Se'ls diu despectivament, chavs, i s'han recreat a ells amb sèries televisives com Little Britain. En el fons, ha estat una venjança, se'ls ha menystingut d'una manera soberbia, se'ls ha tractat despectivasment, se'ls ha rfetallat els subsidis, i parafrassejant el seu llenguatge, han dit: a tomar pal culo too, de perduts al riu.

L'analista Owen Jones, de qui ja he pùblicat div ersos escrits, ho ha dit a chavs, la demonització de la classe obrera, un llibre essencial per entendre el que ha passat al Regne Unit en els últims trenta anys. Aquests britànics que han votat pel Brexit ja no són els treballadors de la indústria, senzillament perquè aquesta industria s'ha deslocalitzat, ja no existeix. "Les últimes tres dècades han presenciat l'espectacular sorgiment d'una nova classe obrera del sector serveis. Els seus treballs són més nets i menys durs físicament, però sovint d'un estatus inferior, precaris i mal pagats", apunta Jones.

Això en el cas dels que tenen feina. El que ha passat, segueix Jones, citant Eilis Lawlor, de la Fundació per una Nova Economia, és que han desaparegut els treballs qualificats. "Hem assistit a una polarització del mercat de treball, a mesura que les ocupacions manufacturers són reemplaçats per feines més mal pagades en el sector serveis".

D'altres, apunta Jones, en diuen l'economia tipus 'rellotge de sorra': feines molt ben pagats en un extrem i un nombre creixent de treballs mal pagats i no qualificats en l'altre. Les ocupacions de nivell mitjà, en canvi, van minvant. El fàcil és atacar als laboristes, superats pel canvi, precisament, pel món laboral i les polítiques dels conservadors, que van apostar sense remissió pel sector serveis, i criticar els chavs per que tenen pitjor educació i fan cas dels tabloides.

Però qui els pot facilitar un canvi en la seva situació? I el més preocupant, ¿A qui li interessa que es trobin, realment, en una altra situació? Cameron ja no ho farà. Ha dimitit, i serà haurà un altre membre del Partit Conservador, perquè el seu fracàs ha estat evident. I tot pwer prometre un referèndum, ai senyor!, si hagués fet cas a Rajoy i s'haguès quedat quiet, no s'hauria organitzat aquest sidral, ara a veure qui és el guapo que ho arregla....


SHARE THIS

9 comentaris:

  1. Si señor, ¿recuerdas el libro de Owen Jones ?
    No va nada equivocado

    ResponElimina
  2. Si, cierto, pero no te lo dejé, te lo regalé. És teu. ¡¡¡
    és un llibre molt bó
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Cameron se ha ido diciendo:

    "Aquí os dejo esto..."

    ResponElimina
  4. Por cierto la desindustrializacion de U.K se debe a la "Iron Woman"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ay Daniel, Doña Margarita era mucha mujer, ella sola se cargó a los sindicatos y a la industria.

      Elimina
  5. Tota la societat occidental s’està convertint en un rellotge de sorra com molt bé dius, i tots teniu raó en les vostres opinions, però els laboristes i els socialdemòcrates són també responsables, potser més al ser ells els suposats defensors d’aquests i d’altres treballadors, els seus representants.

    Es veu que l’oferta d’un subsidi és una oferta que ningú mai pot rebutjar, gairebé com si fos la d’un mafiós, i ja se sap què passa quan un fa tractes amb mafiosos, que acaba emmerdat i totalment empresonat en la seva lògica i teranyina. La classe treballadora també és culpable del que li passa, no només és la víctima, com veiem a Espanya mateix i amb la vida de subsidi de moltes regions espanyoles, i d’altres que el cobren d’una manera indirecta, jubilacions anticipades, etc.

    És la vella història de vendre’s l’herència per un plat de llenties. I ara, allà i aquí, tenen por de perdre les engrunes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. clar, aquí hi ha molts culpables, pero la culpa no la vol ningú, sempre és de l'altre, i així va tot plegat...

      Elimina

About Me