La historia que explico a continuació, té a veure amb una fotografia i amb algú que demana ajut, ajut per identificar als quatre adults i la nena en braços d'un d'ells. Poca gent pot identificar-los, pero en cas d'existir, apostaría que voltava en aquells temps per Tarragona...
LA REINA DE LA METRALLADORA
Fanny Schoonheyt, nascuda a Rotterdam el 1912, era l'única dona entre el contingent de voluntaris holandesos a prendre les armes en defensa de la República espanyola. Hi havia altres dones holandeses a Espanya durant la Guerra Civil, però en general treballaven com a infermeres.
Fanny ja era a Barcelona en l'esclat de la guerra i va participar en aquests dies juliol de 1936 en la defensa contra el cop militar. En una carta a un amic a Rotterdam descriu més endavant com ella i els seus companys va entrar a les casernes militars pel sostre i la forma en què va confiscar les armes que es trobaven allà: "Jo portava una camisa groga en lloc visible i és un miracle que no em disparesin mi. Però potser sigui que ells eren tan sorprèsos de veure'm es van oblidar de reaccionar. "Em va sorprendre veure una noia, és la suposició, encara que en aquests dies una gran quantitat de joves espanyoles va entrar en acció. Fanny es va unir immediatament a les milícies antifeixistes i ja al juliol/ gost '36 se'n va anar al front d'Aragó, on va romandre fins a novembre quan va ser ferida.
A primera línia del front, Fanny ràpidament es va fer famosa pel seu coneixement tècnic excepcional i la seva valentia. Gairebé tots els diaris de Barcelona de la CNT, a La Nit, portaven les llargues entrevistes publicades àmpliament, tambè a la Vanguardia nomenant-la "la reina de la metralladora" No obstant això, el seu comandant a la part davantera va assegurar que era "una dona molt femenina", mentre que l'entrevistador de la Nit la va descriure alta, rosssa ("un veritable ros, no peròxid") amb els ulls "blaus com un llac nòrdic." Fanny mateixa era bastant reticent al que va anomenar "aquesta adoració" i més tard, quan diversos diaris holandesos tradueixen les entrevistes espanyols, es va queixar en cartes al seu amic sobre "tot aquest absurd" que havia escrit sobre ella.
Fanny va arribar a Espanya a finals de 1934, tractant de guanyar-se la vida com a corresponsal a l'estranger. A Rotterdam ella havia tingut un treball com a secretaria del prominent diari holandès Nieuwe Rotterdamsche. Ella era una dona jove i ambiciósa, tractant de ser convidada a formar part del personal-una aspiració gairebé impossible editorial en aquest món segueix sent exclusivament masculina. Tot i així, el seu treball li va proporcionar una entrada en els cercles culturals i intel·lectuals de Rotterdam, on va conèixer a escriptors, pintors i cineastes com Joris Ivens.
Anteriorment en 1934 Fanny havia viatjat a la Unió Soviètica. Com tants joves i intel·lectuals en els anys 30 que estaven intrigats i atrets per la fama de la Revolució bolxevic, encara que ella no tenia la més mínima idea del que realment estava passant a l'URSS. Ella va publicar una sèrie d'articles sobre la seva visita a Leningrad, on va ser convidada com a crítica d'art. Fanny era un pianista en lloc de talent, però que probablement no estava molt interessat en qüestions teòriques. En aquests articles es lluita d'una manera ingènua amb la qüestió de què "art revolucionari" ha de ser, i encara que ella no va arribar a cap conclusió definitiva, ella és prou aguda per predir el futur brillant d'un dels compositors que es discuteix: Dimitri Shostakovich.
A finals del '34 Fanny decideix abandonar Holanda, que troba amb molta pols, humitat, plana i avorrida." Es dirigeix a Catalunya per buscar el novel·lista holandès nascut a Surinam Lou Lichtveld, un dels escriptors que ha conegut a Rotterdam. Lichtveld (que, com va succeir, també va compondre la banda sonora d'una de les pel·lícules de Joris Ivens) viu a Barcelona, on treballa sobre la colònia de refugiats alemanys/jueva que han fugit del règim nazi. En l'ampli espectre polític espanyol les simpaties de Lichtveld són al costat anarquista i ell és un fervent anti-catòlic. La seva filla, de vuitanta anys ara, vívidament recorda la seva infància a aquells dies turbulents, les vagues i manifestacions a Barcelona i especialment el dia que ella i la seva germana, en el seu camí a casa des de l'escola, van veure una capella que fou cremat. Tan aviat com van arribar a casa, les nenes van cremar la casa de la seva nina en un acte espontani de solidaritat anticlerical.
Fanny no es va quedar amb la família Lichtveld per molt temps; aviat es va fer un lloc propi al casc antic de Barcelona. Però ella mai es va adonar del seu somni de convertir-se en corresponsal a l'estranger per a un diari holandès. Les cartes al seu amic a Rotterdam indicaven que ella no es trobava bé i tenia problemes de ronyó. Ella escriu molt sobre la vida quotidiana a Barcelona, convidant al seu amic a unir-s'hi en un viatge a Eivissa (que va descriure com el lloc més barat a la terra), però ni una vegada s'esmenta l'agitació política a Espanya. Tampoc es dóna cap senyal de compromís polític de si mateixa.
De fet, aquest és un dels molts misteris que envolten la vida de Fanny: Quan, on i com ella es torna políticament compromesa? Menys d'un any després, després de l'esclat de la Guerra Civil, escriu al mateix amic a Rotterdam, que és un antifeixista convençut i un membre del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), la branca Català del Partit Comunista. Què va passar en l'interí?
Jo sempre vaig pensar que la Fanny es va polititzar durant les poques setmanes que treballava com a agent de premsa de l'Olimpíada Popular, els Jocs Olímpics alternatius que varen tenir lloc a Barcelona al juliol, i en el comitè organitzador assegut un bon nombre de refugiats polítics d'Alemanya i Itàlia. Quan el cop de Franco interromp els jocs, diversos d'ells es van unir a les milícies i van formar el nucli del que més tard es van convertir en les brigades internacionals. Se suposa que la decisió de Fanny per unir-se a la resistència republicana armada contra el cop havia estat espontània, motivadada per un sentit de solidaritat amb les persones amb les que havia estat treballant en aquests setmanes. Però una conversa amb Marina Ginestà el 2007 em va fer canviar d'opinió.
Marina, una dels últims supervivents de la GCE, en tenia més de noranta i encara una dona bella. Una foto d'ella al sostre del Hotel Colon a Barcelona s'ha convertit en una icona de la GCE. Durant la guerra va treballar com a traductora, entre d'altres, per Koltsov, el famós Pravda-reporter. Marina em va dir que l'activisme polític de Fanny havia començat molt abans: Havia conegut a la Fanny a la fi de '35 o principis dels '36 en les reunions de la Joventut Comunista a Barcelona. "Va ser difícil no fixar-se en ella," Marina em va dir. "Era alta, rossa i fumava cigarrets! Cap dona a Barcelona en aquell moment s'hagués atrevit a encendre un cigarret en públic. Ella no va prestar atenció a nosaltres, joves espanyoles ignorants, fins i tot vaig tenir la impressió de mirar cap avall en nosaltres. Els homes grans la respectaven molt i els homes més joves ... es pot imaginar. "El testimoni de Marina va minar les meves hipòtesis anteriors. Fanny podria haver viscut una doble vida de la qual els seus amics holandesos no estaven al corrent?
Fanny Schoonheyt va morir el 1961, als 49 anys que he estat fascinat amb ella des de mitjans de la dècada de 1980, però la reconstrucció de la seva vida no ha estat fàcil. Les fonts fiables són poques i distants entre si. A part d'un grapat de cartes, Fanny no va deixar documents personals; De fet, sospito que deliberadament va tractar d'esborrar tot rastre del seu passat espanyol. Fins i tot la seva filla, que va néixer el 1940 a la República Dominicana, no tenia idea que la seva mare havia lluitat a Espanya. La més àmplia informació sobre aquest període de la seva vida es troba a l'Arxiu Nacional holandès a l'Haia. Entre 600 i 800 holandesos van participar en la Guerra Civil espanyola i per a gairebé tot el que hi ha és un expedient personal, compilat pels ministeris d'Afers Exteriors i de Justícia. Un Reial Decret especial d'estiu '37 va privar a tots ells de nacionalitat holandesa. Probablement un terç d'ells van morir a Espanya; dels que van tornar, sense estat-a Holanda, molts van acabar en camps de concentració alemanys.
Com a resultat, l'Arxiu Nacional d'Holanda conté una extensa correspondència sobre Fanny entre el cònsol holandès a Barcelona i el Ministeri d'Afers Exteriors d'Holanda. Diversos punts notables salten. A la primavera de l''37 el cònsol escriu que Fanny s'ha convertit en un oficial en l'Exèrcit de la República Espanyola. Aquest és el moment de les milícies, on la influència anarquista és fort, s'estan desmantellant, i el nou exèrcit de la República, el "Exèrcit Popular" s'està en construcció. També és el moment d'augment de la influència soviètica a l'Exèrcit.
No sabem exactament quin rang Fanny va tenir en l'exèrcit de la República; historiadors militars espanyols afirmen que mai hi va haver un oficial de la dona estrangera en absolut. No obstant això, l'uniforme que porta en una de les poques fotos preses d'ella durant la guerra no és l'uniforme d'un simple soldat. Diverses fonts afirmen que Fanny era "directora" al "camp d'instrucció premilitar" en un petit poble proper a Barcelona, on els nous reclutes van rebre la seva instrucció. Cal destacar que, durant tota la guerra Fanny mai va entrar en les brigades internacionals; ella sempre funciona en l'àmbit de l'Exèrcit Popular i el PSUC, el Partit Comunista de Catalunya. Independentment dels detalls, la seva va ser una carrera excepcional per a una dona estrangera.
Què tan involucrada estaba Fanny en els conflictes polítics interns que dividien el camp republicà? En el seu Homenatge a Catalunya de George Orwell descriu els horribles dies de maig '37, quan els esquerrans als carrers de Barcelona participen en una lluita mortal, per acabar amb l'eliminació dels anarquistes i el POUM (mal anomenats "trotskistes") i els violents mort del líder del POUM Andreu Nin. Orwell esmenta la plaça de Barcelona, a la Plaça de Catalunya, el "més peculiar ... va ser el Colon Hotel, la seu del PSUC, dominant la Plaça": "En una finestra prop de l'última o sinó un en el gran 'Hotel Colom' que s'estenia a través de la seva cara que tenien una metralladora que podria escombrar la plaça amb un efecte mortal ".
En el curs de la meva investigació em sentia més i més convençut que la Fanny havia estat un dels del PSUC amb la metralladores del Plaza. Després de la publicació de la meva biografia de Fanny a la tardor de 2011, l'ALBA Sebastiaan Faber em va enviar una foto que representa Fanny, flanquejada per dos homes, de peu, d'esquena a una pila de sacs de sorra davant del que sembla ser la façana de l'Hotel Colom. La imatge, presa pel famós fotògraf de guerra català Agustí Centelles, reforça la meva suposició que Fanny va jugar un paper significatiu en el "Fets de maig". Curiosament, la imatge forma part de l'exposició "Centelles in_edit_oh!", Que va obrir les seves portes a Nova York a l'octubre. A l'espectacle, Fanny es va identificar erròniament com Fanny Jabcovsky també coneguda com Fanny Edelmann, l'igualment llegendari miliciana de l'Argentina, que va morir aquest any, els 100 anys (encara estic esperant per identificar els dos homes al costat de Fanny, i la benvinguda a qualsevol suggeriment que ningú podria tenir en la matèria).
Aquesta és l'última peça d'informació relativa a la Fanny que vaig trobar en els diaris espanyols. El que va fer entre juny de 1937 i l'estiu de 1938 segueix sent un enigma, encara que algunes pistes interessants es poden trobar en un llibre escrit pel periodista nord-americà Isaac Don Levine. En la ment d'un assassí (1960), una reconstrucció de la vida de Ramon Mercader, l'agent secret català que va assassinar Trotski a l'agost de 1940, Levine descriu com Mercader, durant una estada a l'hospital al juny de 1937, es troba amb un altre pacient convalescent: "1 alta, rossa noia holandesa, Fani Castedo, prominent en el moviment comunista. Ramon tenia una aventura amb ella. La seva habitació es va convertir en un lloc de trobada per a alguns dels comunistes més notoris a Barcelona, així com agents de la NKVD soviètica hospitalitzats a l'establiment. "Per desgràcia Levine no indica d'on va treure aquesta informació. El nom Castedo és traçable a un pintor català prominent al PSUC, un amic de Fanny que després de la derrota de la República va desaparèixer a la Unió Soviètica. ¿Hi havia adoptat el seu nom com un àlies? Tenia Fanny va entrar teranyina de la NKVD?
A finals de la primavera del 1938 Fanny intenta renovar el seu passaport holandès al consolat dels Països Baixos a Barcelona. La seva sol·licitud és denegada. Ella diu al cònsol que vol tornar a Holanda-una mentida òbvia-. L'estiu de 1938 l'agafa a Tolosa, des d'on es reprèn la seva correspondència amb el seu amic a Rotterdam. Ella li diu que aquí està a Tolosa "de servei" i sortirà a la a París per obtenir una llicència de pilot. Ella és reticent a la naturalesa exacta de les seves activitats, però ho fa dir a la seva amiga sobre un home que ha caigut en amor amb, Georges Vieux, que treballa a Air France a Tolosa.
Georges, un tècnic aeronàutic altament qualificat, va ser probable que participés amb l'ajuda informal d'Air France que proporciona a la República espanyola. Ell viatjava regularment a Barcelona, i és allà el 31 de desembre de 1938, quan el Barcelona està fortament bombardejada per l'aviació italiana. "Gairebé vaig perdre el meu Georgie," Fanny li escriu al seu amic de París, on s'està tractant desesperadament d'obtenir la seva llicència de pilot; les seves lliçons es posposen contínuament a causa del mal temps. El 6 de gener de 1939, només unes setmanes abans de la caiguda de Barcelona, li diu al seu amic que encara està decidida a tornar a Espanya, "passi el que passi". Mentrestant, no està del tot clar per què Fanny estava entestat a aconseguir la seva llicència de pilot i el que hauria fet amb ella. Es va pagar pels dirigents del PSUC per esdevenir una mena de pilot privat en el moment podria ser necessària una evacuació precipitada? Al final va resultar que, molts dirigents del PSUC van ser evacuats a corre-cuita, amb l'ajuda soviètica, al final de la Guerra Civil.
Hi ha moltes preguntes i només una poques respostes. Georges Vieux desapareix de l'escena per complet; Jo no era capaç de trobar un sol rastre del que li va passar després de la guerra. Fanny es queda a París fins a febrer de 1940. Com es guanya la vida és un misteri. Un petit programa que cobreix l'any 1939 i un dels pocs objectes personals que havia deixat enrere després de la seva mort, conté una llarga llista de més o menys conegudes antifeixistes artistes, pintors, músics, escriptors. Al febrer de 1940 s'arriba a la República Dominicana, a continuació, sota la dictadura de Trujillo. Ella està en les llistes del SERE (Servei d'Emigració per als Repubicanos Espanyols), l'agència que va ajudar a refugiats espanyols a sortir de França. Després del pacte germano-soviètic d'agost de 1939, l'acord de no agressió entre Hitler i Stalin, la vida per als comunistes de tot el món s'havia tornat insuportable. El Partit Comunista va ser prohibit i molts refugiats espanyols va acabar en camps de concentració francesos. Fanny, que va seguir sent una sense estat, no va triar per anar a la República Dominicana; els refugiats van ser simplement assignats una destinació. Trujillo tenia les seves raons particulars per admetre diversos milers de refugiats espanyols i jueus al seu país, entre els quals "millorar la raça" (amb "blanc" sang europea per contrarestar els "negres" procedents d'Haití) sembla haver estat important.
A l'abril de 1940 Fanny dóna a llum a una filla, a la qual li dirà més tard que el seu pare era un combatent republicà espanyol, anomenat Julio López Mariani, que va morir en el mateix vaixell que va portar a la Fanny a la República Dominicana. A partir dels documents de l'època i de la investigació que vaig fer a Espanya hi ha tal home resulta sempre; més probable és que la Fanny hagués "inventat" un pare pel seu fill. En qualsevol cas, a partir d'aquest moment es diu a si mateixa Fanny López. Es posa en contacte el cònsol holandès a la República Dominicana i tracta un cop més per renovar els seus papers holandesos. Els Països Baixos per llavors està ocupada pels nazis, i Rotterdam ha estat destruït en un bombardeig massiu. Fanny té bones raons per esperar que la informació sobre el seu passat espanyol s'ha perdut en la confusió. Per desgràcia per a ella burocràcia holandesa encara està funcionant i la seva sol·licitud de nacionalitat holandesa es denega un cop més. És només perquè ella es guanya la simpatia personal del cònsol holandès, Leonard Faber, que és capaç de sobreviure. Més tard, ella comença una carrera bastant èxit com a fotògraf. És destacable que s'evita gairebé tot contacte amb els refugiats republicans espanyols que s'han assentat a la República Dominicana, i que segons tots els historiadors dominicans han tingut una influència determinant en la vida cultural i intel·lectual dominicana.
Des del moment en què arriba a la República Dominicana Fanny sembla decidida a difuminar el seu passat revolucionari. Per descomptat, en una dictadura sempre és millor tenir molta cura i el govern de Trujillo va ser particularment brutal. Però ella es torna encara més taciturna després de 1947, quan es veu obligada a sortir de la República Dominicana, les circumstàncies exactes no estan clares i se li permet anar a Curaçao, llavors encara una colònia holandesa. Per descomptat, en l'hemisferi occidental en els anys 1940 i els anys 50 hi havia poques raons per presumir d'un passat revolucionari, comunista. Però una raó addicional per evitar el contacte de Fanny amb els seus companys comunistes espanyols podria haver estat la seva relació amb el Mercader, l'assassí de Trotski. aquest capítol de la seva biografia s'havia convertit en la informació pública, la seva vida seria encara més complicat. Evidentment, però, no va ser així: els arxius del FBI sobre els espanyols a la República Dominicana són molt detallats, però Fanny no s'esmenta.
El silenci de Fanny sobre el seu passat espanyol m'ha intrigat durant molt de temps. Quan vaig conèixer a la seva filla, em va sorprendre al adonar-se que ella no tenia ni idea de la vida de la mare abans del seu naixement. Quan li vaig dir que la seva mare havia estat famósa com "la reina de la metralladora" i la noia més valenta de Barcelona, estava atònita. Fanny va fer ocultar el seu passat només per raons oportunistes? Mentre que a París el 1939, va conèixer a diversos artistes espanyols que havien estat membres o simpatitzants de, el POUM. ¿S'obren els ulls al que realment havia succeït en aquests dies de maig de 1937 terribles? ¿Ells li diuen sobre les conseqüències destructives de la "ajuda" soviètica a la República? En altres paraules, es va adonar que en molts aspectes s'havia pres la decisió política equivocada?
El seu vell amic holandès-Surinam Lou Lichtveld ella es va reunir de nou en 1955 a Willemstad, Curaçao. Ell era "bo", va dir. Ella ni tan sols el convida a casa seva. Però Lichtveld tenia una explicació diferent: Tot va ser a causa del govern "feixistoide" que encara es va negar a concedir a Fanny la seva nacionalitat holandesa: "Ella seguia sense estat, pel que van haver de ser molt curosos." El 1957 Fanny, finalment, va tornar a Holanda, estava en molt mal estat, la seva salut es deteriorava ràpidament. La vigília de Nadal de 1961, va morir d'un atac al cor.
Yvonne Scholten és una escriptora i periodista independent holandèsa que ha treballat com a corresponsal a l'estranger a Itàlia i a altres països. La seva biografia de Fanny Schoonheyt va aparèixer a Meulenhoff a Amsterdam el 2011.
.jpg)
