Entenc què és difícil d'entendre que el futbol és la cosa més important de les que no tenen cap importància i que de fet no hi ha gairebé res que tingui més importància què el futbol. Entenc no te massa explicació el joc amb vint-i-dos homes en calça curta donant-li amb més o menys encert potades a un objecte esfèric anomenat pilota intentant que entri el màxim de vegades possible dins la porteria de l'equip contrari, o pròpia a vegades.
Entenc és difícil d'entendre que aixequi les passions desfermades que aixeca, que mogui els diners que mou i que ompli estadis amb cent mil persones o més en algun cas. Entenc que és difícil d'entendre que la gent no s'avorreixi d'aquest espectable sovint monòton i prou en general previsible (el fumbol es asin) Entenc que costi d'entendre tot aixó, perquè el futbol no té cap lògica, només la de la incertesa pel resultat del teu equip, per aixó els amistosos interessen tant poc. No entenc ja tant el gregarisme uniformatdels seguidors ni el comportament dels hooligans, però no és aquest el terma d'avui.
Com afeccionat entén tot aixó i fins i tot més, el que no entén és perquè la Comunitat Europea no té una sola selecció, "la Europea", per enfrontar-se a les d'estats Units d’Amèrica, Brasil, Argentina, etc, que no són seleccions europées, i algú hauria d'explicar si representa que som europeus, que hi fan enfrontant-se entre sí, seleccions com Espanya, Portugal, Itàlia, Alemanya u Holanda entre d'altres i de rebot Rússia i Turquia que ni pertanyen a la UE, o és que potser no ens ho acabem de creure del tot que som europeus, els estats units d'Europa, almenys en lo fonamental que en realitat és el fúmbol i el demés son qüestions secundaries que a pocs interessen; o és que potser aquests països no son més que parelles de fet sense legalitzar la seva situació?.
Tags:
COSES DE LA VIDA
Doncs és molt fàcil d'entendre, és un joc, en aquest cas un joc col•lectiu i físic, on alguns hi projecten els sentiments associats de formar part d'una col•lectivitat on l'equip els representa.
És una representació ritual del combat i de la guerra.
És el joc col•lectiu més humil del món, es pot jugar a qualsevol lloc amb una pilota de paper, d'aquí el seu èxit a l'Àfrica. I el seu enorme servei en la socialització dels nanos amb dificultats i amb perill d'exclusió.
Estèticament és com tot, t'agrada o no, però per a mi és una coreografia i un plaer veure, com quasi tot l'esport de competició, les habilitats dels esportistes, és una meravella. S’han escrit llibres elogiant l’obra d’art que representa un gol o una parada del porter, o una jugada col•lectiva on veus tots els moviments com una dansa.
En el cas del futbol, a més, el seu èxit està també, precisament, en aquesta manca de lògica i les injustícies esportives en el sentit dels errors dels jugadors i arbitrals que el fan similar a la vida mateixa on no sempre el millor guanya.
Aquest fet, que no guanyi sempre el millor, el fa l’esport més igualitari tot i que la millor manera de guanyar és, naturalment, jugar bé com han demostrat al llarg de la història els grans equips i els grans jugadors, però sempre hi ha la incertesa.
Això, gairebé, no passa en quasi cap altre esport on quasi sempre guanya el millor. Als qui no els hi agrada sempre argumenten aquest fet, en canvi, pels qui ens agrada és una de les seves claus.
No és pas tampoc monòton pels qui els hi agrada, com tot esport té moments, igual que el ciclisme o l’atletisme o qualsevol altre. Molta gent troba insuportable i avorrida altres coses que agraden a milions. Música, literatura, espectacles, etc.
Ah, i l’argument de 22 senyors, o senyores, en calça curta donant petades a una pilota és una descripció que es pot aplicar a qualsevol cosa, una reducció a l’absurd i a la simple descripció que al no dir-ho tot enganya.
I això dels diners, bé, és com tot, on hi ha diners hi ha merda.
Com sempre, o prenem a la gent per adulta o serem nosaltres els equivocats per la nostra pretensió de considerar els nostres gustos els més adequats.
saps, es que l'esport en general m'avorreix, i el futbol i altres esports de grup no deixen se ser un circ romà sense lleons ni gladiadors o una altra mena de gladiadors. A gladiator hi ha una escena quan surten els gladiadors a l'arena que semblen jugadors sortint al camp.