Víctor Jara -

 «¡Canto que mal me sales/ Cuando tengo que cantar espanto!/ Espanto como el que vivo/ como el que muero, espanto». Víctor Jara va escriure en una lletra bigarrada el seu últim text el 15 de setembre de 1973, quan estava pres a l’Estadio Chile, de Santiago. Un dia més tard, el cos d’un dels artistes més populars d’aquell país durant el Govern de la Unitat Popular va ser trobat amb 44 impactes de bala a prop del cementiri de la capital. Han passat 43 anys.

La justícia xilena va avançar en l’aclariment d’un episodi que va estremir el món. Però faltava una peça, la de Pedro Pablo Barrientos. Es tracta del militar acusat d’haver torturat i disparat contra l’autor de Te recuerdo, Amanda. El judici va començar ahir a la ciutat d’Orlando (Florida), estremida per l’acció terrorista contra el local gai. Barrientos viu als Estats Units des del mateix moment en què el dictador Augusto Pinochet es preparava per entregar el poder.

Era el 1989. L’exmilitar, actualment de 67 anys, va intentar dissoldre’s en l’anonimat. Es va establir a Deltona, al nord de Miami, i es va fer ciutadà nord-americà. Amb l’ajuda de l’organització civil Centre de Justícia i Responsabilitat (CJA), la família de Jara va demandar Barrientos fa tres anys.


Barrientos va invocar la seva condició de nord-americà per sol·licitar al tribunal que desestimés la demanda per considerar-la mancada de «jurisdicció». El seu argument no va ser atès. La llei de protecció a víctimes de la tortura, que considera imprescriptibles aquests delictes de lesa humanitat, va fer possible que s’obrís el judici als Estats Units.

Pedro Pablo Barrientos
«La importància d’això no acaba amb la meva família, sinó que s’estén a tots els que han passat tantes dècades buscant respostes sobre els seus éssers estimats», va dir Joan Turner de Jara, viuda del cantant, compositor i director teatral.

Barrientos va ser un dels tinents de l’Exèrcit encarregats de custodiar els presoners a l’estadi, que en l’actualitat porta el nom de Víctor Jara. «La sangre para ellos son medallas/ La matanza es acto de heroísmo/ ¿Es este el mundo que creaste, dios mío?», va escriure en una de les grades de l’estadi l’home a qui aquest oficial li va col·locar una arma darrere del cap.

Jara devia entreveure que aquelles serien les seves últimes paraules. Barrientos ja sabia quin seria el seu destí. Va omplir el tambor de la seva pistola i va començar a jugar a la ruleta russa davant la templa del cantant. Després van arribar els crits.

Als 89 anys, Joan Turner ha estat present al tribunal d’Orlando, acompanyada de les seves dues filles, Amanda i Manuela. Unes 20 persones participaran com a testimonis en el judici. Esperen una sentència exemplar. Després, reclamaran l’extradició de l’exoficial.

CAUSA PARAL·LELA

Barrientos i nou exoficials més s’enfronten a Xile a una causa paral·lela per diferents graus de responsabilitat en l’assassinat. Miguel Vázquez Plaza, membre del Tribunal d’Apel·lacions de Santiago, ha dictaminat una acusació en contra de 10 funcionaris de l’Exèrcit ja retirats. Vázquez Plaza va processar l’any passat: Raúl Jofré González, Hugo Sánchez Marmonti, Nelson Haase Mazzei, Edwin Dimter Bianchi, Ernesto Bethke Wulf, Jorge Smith Gumucio, Hernán Chacón Soto, Patricio Vásquez Donoso i Juan Jara Quintana.

Vázquez Plaza va poder determinar que «durant la seva detenció, Víctor Jara Martínez va ser reconegut pel personal militar instal·lat a l’interior de l’Estadio Chile, llavors se’l va separar de la resta dels presoners per ser portat a unes altres dependències ubicades als camerinos, ocupats com a sales d’interrogatoris i constrenyiment, on va ser agredit físicament de manera permanent per diversos oficials».

El 16 de setembre de 1973 li van disparar amb enviliment. «El cadàver va ser trobat els dies posteriors en un terreny erm pròxim a la línia fèrria, amb signes evidents d’haver rebut cops al cos i els impactes de bala detallats en l’informe de l’autòpsia». Barrientos devia suposar que no hauria de retre mai comptes per això. - elperiodico.cat