Tenia poc més d'un any de vida. Devia ser en un dels seus desplaçaments pel litoral, vermella, blanca, jove, quan un desaprensiu usuari la va segrestar i la va acabar llançant al mar, no sense abans arrencar el parafang del darrere i el llum del davant. El 'bicing' número 22.202 va néixer el 27 de gener del 2015 i el seu rastre es va perdre el 6 de febrer del 2016. Era una bici jove. La setmana passada va ser rescatada per un grup de voluntariosos submarinistes que cada any, des del 2008, netegen el fons marí. El seu aspecte feia témer el pitjor, però sembla que no està tot perdut malgrat haver estat quatre mesos sota l'aigua: una vegada arribi al taller, es netejarà i s'intentarà tornar-la al sistema després d'una exhaustiva reparació, expliquen a el periodico.

La bicicleta va ser usada en 2.094 ocasions i el 33,23% dels viatgers la van agafar prestada entre les 18 i les 23 hores. Ha sigut un exemplar bàsicament de la zona centre. A l'Eixample ha passat el 35,5% de la seva vida, mentre que pel taller ha passat 16 vegades. Els mecànics, de fet, reparen diàriament 250 bicicletes de les 6.000 que configuren aquest sistema públic que l'any que ve complirà 10 anys. Israel Bastida, guàrdia urbà i impulsor d'aquesta neteja anual del fons marí, diu que la bici va ser trobada dijous a l'espigó esquerre de la platja del Bogatell, just on hi ha la rampa que dóna accés a la base nàutica municipal. El rufià es devia llançar pel pendent, tornant a la superfície i deixant a mercè de la marea la bicicleta, que va acabar encallada entre dues roques. No va ser difícil treure-la. Primer, fins a l'embarcació de suport de la Urbana. Després, fins al club Vanes Dive, que col·labora en el desenrunament des del primer dia. 
No és bo que passin fets com aquest en una ciutat moderna, se suposa que els béns públics s'haurien no ja respectar, sinó cuitar, i no ja per què costi diners, sinó per educació i respecte a un mateix. No es pot considerar una bretolada perquè és més que això: El rufià es devia llançar pel pendent, tornant a la superfície i deixant a mercè de la marea la bicicleta, que va acabar encallada entre dues roques, diuen, pressuposant que va ser un home, o més aviat un jove, potser perquè saben que una dona, una noia, o un homosexual difícilment farien un acte d'aquesta mena, són en aquest i altres sentits molt més educats i civilitzats que els homes. La bicicleta 22.202 tornarà a circular d'ací a poc temps, fins que un altre rufià la malmeti, estúpidament, només per què si, per fer mal sense cap motiu ni raó, per pura estultícia immadura d'una espècie perversa per se, els homínids mascles. 
I per acabar, la gran pregunta que em faig sovint: si en diuen o en diem bicicleta, -abans en deien velocípede- perquè els que la usen no els hi diem biciclistes?