La demonització de la classe treballadora és el conqueridor que es burla del conquerit. Durant els útlims 30 anys s'ha deixat als treballadors sense poder en el seu lloc de treball, en els mitjans de comunicació, en la classe política i en la societat en el seu conjunt. Les elits dirigents en un altre temps tremolàven davant el soroll de botes de la classe treballadora marxant cap a Downing Street i una massa resolta amb banderes vermelles i exemplars gastats del manifest comunista. Allà pels anys setanta, els dretans solien queixar-se que els sindicats eren el veritable poder al país. Per surrealista que sembli ara, era la força de la classe treballadora.
Però avui, amb el seu poder fet miques, es pot insultar impunement la classe treballadora titllant-lo's de borratxos, ganduls i xandaleros, irresponsables i bruts, potser, però per descomptat no perillosos.....
LA DEMONITZACIÓ DE LA CLASSE OBRERA
CHAVS - OWEN JONES
I com creus, Francesc, que s'ha passat d'una situació de força, dignitat i respecte a l'actual?
ResponEliminaDoncs perquè els obrers han oblidat que erenaixò, obrers i s'han pensat que eren classe mitjana, treballadors qualificats, etc, s'han adocenat, s'han endeutat i hipotecat, i això els ha deixat indefensos, amb la nul·la eficacia d'aquest ens inùtil i onerós que són el que en queda dels sindicats
ResponEliminaSí, senyor, allò que se'n diu vendre's l'herència per un plat de llenties
ResponEliminasi, i a més a més les llenties te les venen a preu d'or i amb cucs, és el que comporta la pérdua de l'esperit de sacrifici, de l'esforç....
ResponElimina