Una de les més lamentables carències d'informació que han patit els homes i dones de totes les èpoques, es relaciona amb el sexe dels àngels. La dada, mai confirmada, que els àngels no fan l'amor, potser signifiqui que no el fan de la mateixa manera que els mortals.

 Una altra versió, tampoc confirmada però més versemblant, suggereix que si bé els àngels no fan l'amor amb els seus cossos (per la simple raó que no disposen dels mateixos) ho celebren en canvi amb paraules, val a dir que amb les adequades.

 Així, cada vegada que Àngel i Ángela es troben a la cruïlla de dos transparències, comencen per mirar-se, seduir-se i temptar-se mitjançant l'intercanvi de mirades que, per descomptat, són angelicals.

 I si Àngel, per obrir el foc, diu: "Llavor", Ángela, per atiar, respon: "Solc". Ell diu: "Allau" i ella, tendrament: "Abisme".

 Les paraules es creuen, vertiginoses com meteorits o acariciants com flocs.

 Àngel diu: "Fustot". I Ángela: "Caverna".

 Aletegen per aquí un Àngel de la Guarda, misògin i silent, i un Àngel de la Mort, vidu i tenebrós. Però la parella amatoria no s'interromp, segueix xiuxiuejant el seu amor.

 Ell diu: "Manantial". I ella: "Conca".

 Les síl·labes s'impregnen de rosada i, aquí i allà, entre cristalls de neu, circulen per l'aire i la seva expectativa.

 Àngel diu: "Estoc", i Àngela, radiant: "Ferida". El diu: "toc", i ella: "rauxa".

 I en el precís instant de l'orgasme angelical, els cirrus i els cúmuls, els estrats i nimbes, s'estremeixen, tremolen, esclaten, i l'amor dels àngels plou copiosament sobre el món.
FI


Mario Benedetti - ciudadseva.com