La distinció que trobem en l'infortuni (com si fos un signe de vulgaritat, de falta d'ambició, sentir-se feliç) és tan gran, que si diem a una persona "Però, què feliç és vostè!", En general protesta, deia Nietzsche. El que ens passa és que només som capaços de percebre la felicitat o l'infortuni en els altres, ignorant o pretenent ignorar o reconèixer en ambdós casos el nostre. Óbviament, l'exit és sempre mérit nostre i el fracàs culpa dels altres o de les circumstàncies.