La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment, diuen a la Wiki. Hi ha qui sosté que la felicitat és l'absència de por, hi ha massa hedonista confós pel mig, i deia Françoise a la Náusea de Sartre, que la felicitat és un instant, un moment on tot és al seu lloc, on tot està bé. També hi ha qui diu que la felicitat està en saber assaborir el plaer de les coses petites i en no preocupar-se innecessariàment per les coses en general. I diuen els avis que la felicitat rau en conformar-te amb el que tens i en no desitjar res que no puguis assolir. Freud deia que hi ha dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l'idiota, l'altre ser-ho.

La felicitat pot ser la tendra mirada d'un nen, o la escoltar la seva rialla fresca, o potser una caricia, o a lo millor mirar fixament als ulls de la persona estimada. La felicitat pot ser demanar-se molt un mateix i exigir poc als altres.

Un filòsof argumentava: Qui no hagi posseit mai res, i malgrat aquest fet, hagi tingut el que necessitava, haurà estat molt a la vora de l'estat de consciéncia que pot portar a la felicitat, i crec que aquest últim és el que més s'acostaria al que podriem entendre com a felicitat o estat de felicitat, en el ben entés d'un estat temporal i transitori.


la felicitat pot ser escoltar Moraes, Tonquinho i Creusa