ABANS CONEGUT COM CDC 21.7.16

Abans de les penúltimes eleccions, ja al final de la campanya electoral, li varen preguntar a l'inefable independentista Quicu Homs, si el nou partit, abans conegut con Convergència democrática de Catalunya, també faria la puta i la ramoneta. El que d'independentista en té el que vostés i servidor de bombero torero, va dir que no coneixia ni a la puta ni la ramoneta, ni sabia de que li estàven parlant. Ai las bordegàs!, recolzar a Mariano per a ser investit president del Gobierno Esopañol de España, és fer la puta i la ramoneta i ja ens podem imaginar a canvi de qué, i és que les putes cada vegada es venen per més poca cosa i les ramonetes també.

LA FELICITAT 20.7.16

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment, diuen a la Wiki. Hi ha qui sosté que la felicitat és l'absència de por, hi ha massa hedonista confós pel mig, i deia Françoise a la Náusea de Sartre, que la felicitat és un instant, un moment on tot és al seu lloc, on tot està bé. També hi ha qui diu que la felicitat està en saber assaborir el plaer de les coses petites i en no preocupar-se innecessariàment per les coses en general. I diuen els avis que la felicitat rau en conformar-te amb el que tens i en no desitjar res que no puguis assolir. Freud deia que hi ha dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l'idiota, l'altre ser-ho.

La felicitat pot ser la tendra mirada d'un nen, o la escoltar la seva rialla fresca, o potser una caricia, o a lo millor mirar fixament als ulls de la persona estimada. La felicitat pot ser demanar-se molt un mateix i exigir poc als altres.

Un filòsof argumentava: Qui no hagi posseit mai res, i malgrat aquest fet, hagi tingut el que necessitava, haurà estat molt a la vora de l'estat de consciéncia que pot portar a la felicitat, i crec que aquest últim és el que més s'acostaria al que podriem entendre com a felicitat o estat de felicitat, en el ben entés d'un estat temporal i transitori.

la felicitat pot ser escoltar Moraes, Tonquinho i Creusa

INFORTUNI 20.7.16

La distinció que trobem en l'infortuni (com si fos un signe de vulgaritat, de falta d'ambició, sentir-se feliç) és tan gran, que si diem a una persona "Però, què feliç és vostè!", En general protesta, deia Nietzsche. El que ens passa és que només som capaços de percebre la felicitat o l'infortuni en els altres, ignorant o pretenent ignorar o reconèixer en ambdós casos el nostre. Óbviament, l'exit és sempre mérit nostre i el fracàs culpa dels altres o de les circumstàncies.

RELATS DE KOLIMÀ 20.7.16

Relats de Kolimà de Varlam Xalàmov (1907-1983), un cicle de sis llibres de 145 peces en total. És un clàssic modern basat en l’experiència de l’autor que va passar prop de vint anys als camps de treball de Kolimà, a l’extrem Nord de Sibèria. és l'horror narrat en primerta persona, el relat de l'extenuant caminada dels presos polítics per construir una vía férria a l'artic. Xalàmov, no va conèixer la gloria com Soljenistsin, però el seu relat és demolidor, terrible, va sobreviure al Gulag essent alliberat al 1951, però ho va pagar molt car. No és de fàcil lectura, però Relats de Kolimà és imprescindible per conèixer la historia dels deportats a Siberia, al Gulag de Kolimà...

"Havien mort molts companys. Però alguna cosa més forta que la mort no li permetia morir. L’amor? L’odi? No. L’ésser humà viu per la mateixa raó per la qual viuen l’arbre, la pedra o el gos. Tot això, Andréiev ho havia entès, i no només entès, sinó sentit molt bé precisament allà, al camp de trànsit, durant la quarantena de tifus. 
Als obrers no els mostraven el termòmetre, tot i que tampoc calia: Per sota dels cinquanta cinc graus, una escopinada quedava gelada abans de tocar terra. Més endavant el detall serveix per intensi!car i fer creïble l’efecte devastador del fred: La gelada, el mateix fred del clima que glaçava la saliva, abans de tocar terra, arribava també a l’ànima dels homes. Si els ossos podien quedar congelats, si el cervell podia glaçar-se i embrutir-se, l’ànima podia també quedar glaçada. Amb aquell fred no es podia pensar en res. Tot era simple. Amb el fred i la gana, el cervell tenia dificultats per obtenir aliment, les cèl·lules cerebrals s’assecaven: era clarament un procés material, i qui sap si aquest procés era reversible, com es diu en medicina, semblant al fenomen de la congelació, o si la deterioració era permanent..." 

(fragment de Relats de Kolimà - Varlam Xalàmov)