Un dia, un home va tenir un somni, somiava amb un parc tematic especial, molt especial. Tothom li deia que era una utopia, un somni imposible de cumplir, que mai seria rendible i que no perdés el temps amb aquestes bajanades. Pero el nostre home era tossut i persistent i no tenia cap pressa, llevat de la que li propiciava la il·lusió d'aconseguir-ho.
Després de molt de temps, i de parlar amb tothom que el podia ajudar, va trobar una persona que el va escoltar atentament. L'home, apassionat li explicava el seu projecte. No és qüestió de molts diners - li deia convençut - no en fan falta molts, el més important es el terreny, la resta la farà la il·lusio de la gent i la col·laboració que anem recollint pel camí.

La persona que l'escoltava atentament, va trigar, però finalment es va deixar convèncer. Ell, en tenia un de terreny, deu hectàrees a L'Empordà, a la vora de la Tallada, i no l'usava per res, l'havia heretat del seu pare i ni tan sols havia anat mai a veure'l. Potser es arribada l`hora de donar-hi una ullada a veure si us sembla bé - li va dir - però tinc la sensació que serà un fracàs, no hi anirà ningú.

 Magrat les seves reticències, finalment anaren a veure el terreny; a l'home que havia tingut el somni li va encantar, el trobava perfecte, i a la persona que l'escoltava atentament, potser contagiat per'entusiasme de l'home, tambè li va semblar bé. Ja podem començar cuan vulguis - li va dir. 

L'home que havia tingut un somni estava exultant, es va posar en contacte amb els seus amics, que ho varen fer amb altres i aquests amb altres. A mesura que s'anava escampant la idea cada vegada hi havia més gent que hi volia col·laborar. En qüestió d'un parell de mesos i molt d'esforç, prepararen l'esborrall del Parc, el mes important ja estava fet, ara mancava estructurar-ho tot.

Aquesta part ja els va portar més feina, però la il·lusió i la fe fan miracles, fins i tot en els agnòstics, i tres mesos mes tard, el dia 23 d'abril d'aquell any, com era preceptiu i gairebé obligatori, es va procedir a la inauguració oficial del parc....
..... cansat d'escriure el que ja estava escrit, he retratat la resta del conte...






Aquest conte té onze anys, el vaig trobar en un racó perdut, i el publico tal qual, malgrat en Miquel ja no hi és. En aquest temps, no he sentit parlar més del parc temàtic dedicat a Miquel Martí i Pol a Roda de de Ter, no sé si s'ha arribat a fer o no, la veritat és que no ho he sabut trobar. El que si veig hi ha és una ruta literaria