6 de cada 10 persones que comparteixin aquest article a Twitter no l'hauran obert. Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Columbia i de l'Institut Nacional Francès ofereix les claus de com circulen les notícies a Twitter. Encara que solen tenir una vida llarga, la majoria de la gent no obre les notícies ni llegeix els continguts. També expliquen que, la majoria de les vegades, els continguts virals no es llegeixen, només es retuitegen

 El titular és la clau. Aquesta podria ser una de les línies mestres que es despren d'un estudi dut a terme pels investigadors de la Universitat de Columbia a EUA, en col·laboració amb l'Institut Nacional Francès (Inria) explica David Sarabia a el diario.es. La investigació, titulada Què i qui és llegit a Twitter?, va concloure que les mencions dels lectors a la xarxa social constituïen el 61% de prop d'un total de 10 milions de clics. Els resultats van ser obtinguts a partir d'una mostra aleatòria de notícies publicades a Twitter.

 "Els lectors saben molt bé què és el que els seus seguidors volen", assegura el professor de ciències de la computació de la Universitat de Columbia i conductor de l'estudi, Augustin Chaintreau. Al costat d'ell, Arnaud Legout, Maksym Gabielkov i Arthi Ramachandran s'han encarregat de recopilar, durant un mes, els clics que obtenien els tweets de cinc dels llocs webs de notícies més importants de Twitter: la BBC, l'Huffington Post, CNN, New York Times i Fox News. "El conjunt de les dades recopilades ascendeix fins als 2,8 milions d'compartits que, sumats, són els responsables de 75.000 milions de visites potencials a Twitter, i 9,6 milions de clics que condueixen a 59.088 mitjans únics", expliquen els investigadors .

 Basant-se en la majúscula xifra de dades, Chaintreau i el seu equip va determinar que el 59% dels usuaris que comparteix les piulades d'aquests mitjans mai va fer clic en aquestes URLs, de manera que tampoc van ser llegits. I hi ha alguna cosa més: l'estudi considera que aquest peer to peer a cegues determina què circulació tindrà una notícia en el futur a la xarxa social i quin s'enfonsarà en els confins d'Internet. "La gent està més disposada a compartir un article que a llegir-lo", indica Legout. "Això és típic del consum modern d'informació", afegeix l'investigador.

 Compartim molt a Twitter, però ni entrem a la web que dfonem ni llegim la informació que tuitegem, segons recull l'estudi. L'equip va recopilar tot les dades públiques que va poder, com els tuits de més de 280 milions de persones que habitualment veuen i comparteixen links escurçats des Bit.ly, així com el nombre de clics que rebien. Després, van rastrejar quants d'aquests tuits portaven a l'URL dels mitjans de notícies abans esmentats.

 Una altra de les conclusions de l'estudi és que les històries a Twitter tenen una "vida pròpia relativa". Mentre que més del 90% dels links de l'estudi van ser compartits en unes poques hores, la majoria van ser clickats i, probablement, llegits molt després. Expliquen que el 70% dels clics ocórren després de la primera hora i el 18% d'ells, en la segona setmana.

 "Els likes i el nombre de compartits no són una mesura vàlida per saber la popularitat d'un contingut. Això significa que els estàndards de la indústria necessiten ser repensats", conclou Legout. Com si d'una premonició es tractés, el web satíric The Science Post, una cosa semblant a El mundo today a Espanya, publicava una notícia a principis d'aquest més: el titular anunciava: "El 70% dels usuaris de Facebook només llegeixen el titular de les històries de ciència abans de comentar-les". Ja porta més de 47.800 compartits entre les dues xarxes socials, però ¿algú l'ha llegit? Si ens fiem d'aquest estudi, segur que menys dels que el nombre reflecteix.

 I a més es llegeix per sobre i s'interpreta sovint malament, a part dels fakes dels que hi ha autèntics especialistes en colar-los. Ningú comprova res, ningú contrasta una informació, la ingenuïtat dels usuaris twitter és gairebé tan elevada com la seva mala fe, en ambdós casos infantiloide.