El que era evident s'ha evidenciat, a la fi. El que era palès, s'ha palesat, i el que tothom intuía del nyap tan descarat, s'ha intuït, ha estat ara, una jutgesa qui se n'ha adonat. La titular del Jutjat d'Instrucció 32 de Madrid, Rosa Maria Freire, ha processat aquest dimarts al PP, la seva tresorera Carmen Navarro, l'informàtic José Manuel Moreno i l'advocat de la formació Alberto Durán, per la destrucció dels discos durs dels ordinadors que l'extresorer Luis Bárcenas feia servir a la seu del partit al carrer Gènova de Madrid.

En un acte, la magistrada conclou la instrucció i transforma les diligències prèvies en procediment abreujat. Acusa tots ells de la comissió de delictes de danys informàtics i encobriment.

En concret, assegura que Duran va ordenar la destrucció dels discos durs per eliminar els arxius mentre que l'actual tresorera "coneixia i va permetre" l'eliminació de les dades contingudes en els ordinadors. "El PP no va establir un model d'organització i gestió adequada per impedir la comissió d'aquests delictes", afegeix.

Mira que ningú havia caigut en que els van esborrar fins a catorze vegades perquè els comprometía, encara sort que la jutgessa diligent s'ha adonat tres anys mes tard,  - és més ràpida que jo pujant al Montseny amb bicicleta -, i és que s'ha de tenir la cara dura, de marbre, per parlar de protocol a l'hora de destruir informació compromesa, encara que aquest és l'estat natural dels membres i membresses del Partit Popular. El PARTIT POPULAR, el partir dels barruts,  més que un mapa de la corrupció, necesita ja un mapamundi. Al pas que van, no tindràn ni un sol membre en tot el partit que no estigui processat o imputat, o sia que estàn a un pas de la majoria absoluta en unes properes teòriques eleccions. 
¡Luís, se fuerte!, ¡estamos contigo!, yo que tu cantaría, al fin y al cabo eres el único que pringa en la trena....

Pa mear i no echar gota, o com deia Jaime Gil de Biedma, el cosí d'Esperanza Aguirre a de vita beata....
n
En un viejo país ineficiente
algo así como España entre dos guerras 
civiles, en un pueblo junto al mar, 
poseer una casa y poca hacienda 
y memoria ninguna. No leer, 
no sufrir, no escribir, no pagar cuentas, 
y vivir como un noble arruinado 
entre las ruinas de mi inteligencia.