¿I per què tot aquest escriure? Contemplar el que es gargoleja a l'atzar del moment pot produir-nos ara certa satisfacció, però demà, ai!, aquesta mateixa nit, ai!, és una cosa rancia, plana i sense profit; alguna cosa, en fi, del que només ens queda la closca, com aquella vermella closca de llagosta bullida que et mira abandonada en el camí.  (5 març 1838)

No hauríem d'esforçar-nos fredament en analitzar els nostres pensaments, sinó mantenir la ploma parella i paral·lela al corrent, aconseguir una exacta transcripció seva. L'impuls és, fet i fet, el millor lingüista i, quant a la seva lògica, encara que no respongui a Aristòtil, no pot deixar de ser la més convincent. Com més ens aproximem a una completa, però senzilla transcripció del nostre pensament, més tolerable serà la peça, perquè suportem considerar-nos en un estat de passivitat, o en una acció involuntària, però poques vegades ho suporten els nostres esforços, i menys encara els nostres rars esforços.  (7 de març de 1838) 

El poeta, ha de ser alguna cosa més que natural, fins i tot sobrenatural. La naturalesa no parlarà a través d'ell, sinó al seu costat. La veu del poeta no procedeix de la boira de la natura, sinó que, prenent el seu alè d'ella, farà de la naturalesa l'expressió del seu pensament. Quan porta un fet de la naturalesa a l'esperit, poetitza. Parla sense referència de temps ni lloc. El seu pensament és un món, el de la natura un altre. El poeta és una altra naturalesa, el germà de la natura. (3 març 1839)

Cap definició de la poesia és adequada llevat que sigui poesia. L'anàlisi més precís de la saviesa més escollida segueix sent insuficient, i el poeta demostrarà de seguida que és fals, en rebutjar les seves exigències. És, en realitat, tot el que no sabem. (Gener de 1840)

Una paraula és més sàvia que qualsevol home, que qualsevol sèrie de paraules. Potser és falsa en la seva accepció actual, però en la seva accepció més íntima, per etimologia i analogia, es dóna a si mateixa per bona. El llenguatge és l'obra d'art més perfecta del món. El cisell de mil anys ho retoca.
(Posterior al 27 de juliol de 1840)

Amb poques paraules mostrem el insuficients que serien moltes. Si després d'una conversa retornés al meu pensament la seva dignitat i autoritat primordials, podria recórrer de nou al meu primer judici, senzill i concís. En extensió podríem oferir una pauta de concisió, però en profunditat resultem prolixos. (4 de novembre de 1840)

Una frase perfectament saludable és molt rara. A vegades he llegit alguna que va ser escrita mentre el món girava, mentre l'herba creixia i l'aigua corria. (10 de gener de 1841)









 Henry D.Thoreau (Selecció)