Ningú dotat de sentiments humans pot acceptar veure nens que pateixen, i això fa dels nens un tema perfecte per a la propaganda de guerra. Thierry Meyssan aborda l'ús de nens per part de la coalició internacional encapçalada pels Estats Units en el marc de la guerra contra Síria. Ja ho vaig comentar en un escrit anterior, només que jo parlava d'hipocresia i Meyssan té raó, exhibir impunement aquestes fotos de nens és propaganda de guerra, pura i dura.

"La premsa occidental és plural però no pluralista. El 20 d'agost de 2016, tots els grans diaris van publicar a primera pàgina la mateixa imatge. Com totes les guerres, la guerra desfermada contra Síria dóna lloc a una allau de propaganda. I els nens sempre constitueixen un tema que es ven com pa calent.

Per exemple, al principi dels incidents, Qatar volia demostrar que la República Àrab Síria, lluny de servir l'interès general dels sirians, menyspreava al Poble. La petrodictadura de Qatar va llavors a rodar, a través del seu canal de televisió Al-Jazeera, la llegenda dels nens torturats per la policia a Deraa. Com a mostra de la crueltat extrema del seu adversari, Qatar va precisar que els policies els havien arrencat les ungles als nens. Per descomptat, cap periodista va aconseguir trobar a aquells nens. La BBC finalment va transmetre una entrevista amb dos d'ells... en la qual es podia veure que seguien tenint ungles.

Com el mite resultava impossible de verificar, Qatar va començar a rodar una nova història en la qual un nen de 13 anys, Hamza Ali Al-Khateeb, havia estat torturat i castrat per la policia del «règim». Aquest cop la història estava il·lustrada amb una imatge en la qual es podia veure un cos sense sexe. Però l'autòpsia va demostrar que el cadàver havia estat mal conservat i que s'havia inflat tant que el ventre ocultava el sexe del nen ... que no estava castrat.

En aquesta revista, Sir Arthur Conan 
Doyle s'imagina Sherlock Holmes 
arrestant un espia alemany. 
L'escriptor treballava en aquella
època per al Buró
 de Propaganda de Guerra.
A finals de 2013, els britànics van passar a ocupar-se de la propaganda de guerra contra Síria. Cal dir que ja comptaven amb una llarguíssima experiència en aquest camp i que són considerats com els inventors de la propaganda moderna, des dels temps de la Primera Guerra Mundial, amb la creació del Buró de Propaganda de Guerra.

Un dels trets que caracteritzen la propaganda de guerra dels britànics és que acostumen a utilitzar artistes, perquè l'estètica neutralitza l'esperit crític del receptor. En 1914, els britànics van reclutar als grans escriptors del moment -com Arthur Conan Doyle, H.G. Wells i Rudyard Kipling- per garantir la publicació de textos que atribuïen crims imaginaris a l'enemic alemany. Posteriorment van reclutar també als propietaris dels grans diaris perquè reproduïssin les "notícies" que inventaven els seus escriptors.

Quan els nord-americans van decidir imitar el mètode britànic, el 1917, amb el Comitè d'Informació Pública, van estudiar amb particular interès els mecanismes de persuasió, amb ajuda del periodista estrella Walter Lippmann i l'inventor de la publicitat moderna, Edward Bernays, nebot de Sigmund Freud . No obstant això, inclinant fonamentalment pel poder de la ciència, van oblidar l'estètica.

A inicis de 2014, el MI6 britànic va crear la signatura Innovative Communications& Strategies (InCoStrat), o sigui "Comunicacions i Estratègies Innovadores", que va concebre per exemple els logotips dels diferents grups armats ebtestats a destruir l'Estat sirià, des del més «moderat» fins al més «extremista». Aquesta firma, que compta amb oficines a Washington i Istanbul, va organitzar la campanya tendent a convèncer els europeus perquè acollissin en els seus països a 1 milió de refugiats. També va obtenir la fotografia del petit Aylan Kurdi, ofegat en una platja turca, i va aconseguir -en dos dies- posar-la a la primera plana de tots els diaris atlantistes més importants, en tots els països de l'OTAN i del Consell de Cooperació del Golf.
Abans de la guerra contra Síria, cada any almenys un centenar de migrants ofegats eren trobats a les platges turques ... sense que ningú es dignés a esmentar-los. I només els diaris dedicats a la publicació d'escàndols mostraven fotos dels cadàvers. Però aquesta imatge en particular estava especialment ben concebuda ...

Com ja vaig assenyalar en un article anterior, un cos dipositat a la platja pel mar no pot quedar en posició perpendicular a les ones ... l'autor de la foto va reconèixer posteriorment que havia desplaçat el cadàver del petit Aylan per millorar la composició de la imatge.

La foto del petit Omran Daqneesh (només té 5 anys) assegut en una ambulància a l'est d'Alep ve acompanyada d'un vídeo, la qual cosa permet la seva "explotació" tant en la premsa escrita com a la televisió. L'escena és tan dramàtica que una locutora de CNN va posar a plorar en veure-la. Per descomptat, quan ens aturem a pensar en el que estem veient ens adonem que els socorristes no s'ocupen del nen tractant d'administrar-li els primers auxilis. El que veiem és que algú -pel que sembla un membre dels «White Helmets» - es limita a asseure el nen davant de la càmera.

Als cineastes britànics no els interessa el nen, el que volen és aconseguir una imatge. Segons l'agència Associated Press, la foto va ser presa per Mahmud Raslan, qui apareix breument en el vídeo. Segons el seu compte de Facebook, Mahmud Raslan és membre del grup Harakat Nur al-Din al-Zenki, un grup armat que compta amb el suport de la CIA, que l'ha equipat amb míssils antitanc BGM-71 TOW. També segons el seu compte de Facebook, i aquesta informació apareix confirmada per un altre vídeo, el 19 de juliol de 2016, va ser Mahmud Raslan qui va degollar amb les seves pròpies mans al nen palestí Abdullah Tayseer a Issa, de 12 anys.

Les lleis europees són particularment estrictes pel que fa a l'ús de nens amb finalitats publicitàries. Sembla que això no inclou la propaganda de guerra.


Thierry Meyssan
redvoltaire.org