BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

A HARD RAIN'S A GONNA FALL


Oh, on has estat, 
estimat fill meu d'ulls blaus? 
On has estat, 
jove meu estimat?. 

He topat amb el vessant 
de dotze boiroses muntanyes, 
he caminat i m'he arrossegat 
en sis autopistes corbades, 
he anat pel mig 
de set boscos ombrívols, 
he estat davant 
d'una dotzena d'oceans morts, 
m'he endinsat deu mil milles 
a la boca d'un cementiri, 
i és dura, és dura, 
és dura, és molt dura, 
és molt dura la pluja que caurà. 

Oh, i què vesteix, 
el meu fill d'ulls blaus? 
Oh, què vesteix, 
el meu jove estimat?. 

Vaig veure llops salvatges voltant 
d'un nadó, 
vaig veure una autopista de diamants 
que ningú feia servir, 
vaig veure una branca negra 
gotejant sang encara fresca, 
vaig veure una habitació plena d'homes 
els martells sagnaven, 
vaig veure una blanca escala 
coberta d'aigua, 
vaig veure deu mil oradors 
de llengües que estaven trencades, 
vaig veure pistoles i espases 
en mans de nens, 
i és dura, és dura, 
és dura, i és molt dura, 
és molt dura la pluja que caurà. 

I què va sentir, 
el meu fill d'ulls blaus? 
I què va sentir, 
el meu jove estimat?. 

Vaig sentir el so d'un tro, 
que va rugir sense avís, 
vaig sentir el bramar d'una onada 
que podia negar el món sencer, 
vaig sentir cent tamboriners 
les mans cremaven, 
vaig sentir deu mil murmuris 
i ningú escoltant, 
vaig sentir a una persona morir de fam, 
vaig sentir a molta gent riure, 
vaig sentir la cançó d'un poeta 
que moria a la cuneta, 
vaig sentir el so d'un pallasso 
que plorava al carreró, 
i és dura, és dura, 
és dura, és molt dura, 
és dura la pluja que caurà. 

Oh, a qui va trobar, 
el meu fill d'ulls blaus? 
I a qui va trobar, 
el meu jove estimat?. 

Vaig trobar un nen petit 
al costat d'un poni mort, 
vaig trobar un home blanc 
que passejava un gos negre, 
vaig trobar una dona jove 
el cos estava cremant, 
vaig trobar a una noia 
que em va donar un arc de Sant Martí, 
vaig trobar a un home 
que estava ferit d'amor, 
vaig trobar a un altre, 
que estava ferit d'odi; 
i és dura, és dura, 
és dura, és molt dura, 
és molt dura la pluja que caurà. 

I ara què farà, 
el meu fill preferit? 
I ara què farà, 
el meu jove estimat?. 

Tornaré a fora 
abans que la pluja comenci a caure, 
caminaré cap a l'abisme 
del més profund bosc negre, 
on la gent és molta 
i les seves mans estan buides, 
on el verí 
contamina les seves aigües, 
on la llar a la vall 
troba el desànim de la bruta presó, 
i la cara del botxí 
està sempre ben amagada, 
on la fam amenaça, 
on les ànimes estan oblidades, 
on el negre és el color, 
i cap el nom, 
i ho explicaré, ho diré, ho pensaré 
i ho respiraré, 
i el reflectiré des de la muntanya 
perquè totes les ànimes puguin veure'l, 
després em mantindré sobre l'oceà 
fins que comenci a enfonsar-me, 
però sabré bé la meva cançó 
abans de començar a cantar-la, 
i és dura, és dura, 
és dura, és molt dura, 
és molt dura la pluja que caurà. 
Bob Dylan. "It's not atomic rain. It's just a hard rain". ?



Lletres, que no poemes, normals, no res que no haguessin escrit abans altres, guitarrista justet, veu d'anec Donald i cantant mediocre tirant a dolent. Diu algunes coses com a cantant i lletrista, pero no és un poeta, de fet, en el cas de Dylan, Dylan i poeta és un oxímoron, que ha valgut un Nobel. Coses més rares s'han vist als Nobel de la Pau o en el mateix de literatura.

Publica un comentari a l'entrada

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes