.

ANNA POLITKÓVSKAIA, 10 ANYS


L'assassinat de la periodista russa crítica amb el Kremlin Anna Politkóvskaia segueix sent una incògnita deu anys després de la seva mort. Malgrat alguns avenços en la investigació, hi ha poques garanties que totes les persones implicades en el crim siguin jutjades, incloses les que van ordenar la mort de la periodista. Politkóvskaia era coneguda per les seves crítiques per l'actitud de l'aleshores president Vladímir Putin (Deu anys més tard hon torna a ser) a la república de Txetxènia.
A Rússia no s’estan d’endergues ni cuiden massa les formes, allí, la feina de periodista si no ets addicte o servil amb el règim, val molt poc, en varem tenir l’exemple amb l'assassinat d'Anna Politovskaia, avui fa 10 anys. El  setembre de 2009 un altre assassinat sospitós es va donar amb Magomed Yevloyev propietari de la pàgina web Ingusetia contraria i molt crítica amb el Govern. La versió oficial és que la policia el va detenir a l’aeroport de la província de Ingusetia i quan el duien en un cotxe policial, a uns dels uniformats se li va disparar l'arma accidentalment quan el periodista intentava prendre-li.-
vinyeta d'un diari francés
He vist explicacions millors que aquesta que no se l’empassa ni el propi Kremlin. La sinistra ombra de Putin és molt allargada. Més d'un periodista que haurà desaparegut o haurà tingut un accident i ni tan sols ens n’haure’m assabentat. 
L’últim cas és un clar exemple dels pocs miraments que es gasten els reis del gas. Al bell mig de Moscou i a plena llum del dia, un pistoler va assassinar també al 2009 Serguei Markèlov, un advocat que investigava el cas de l’assassinat d’una jove txetxena per part d’un coronel de l’exèrcit rus. 
A Rússia, si tafaneges, si pretens investigar alguna acció inconvenient als interessos de l’Estat, ja has begut oli. 
lloc on va ser assasinada Politkóvskaia

Tal com es varen produir els fets criminals encara és més dur. Markèlov estava sent entrevistat per una periodista free lance en el moment del crim. La periodista, Anastasia Baburova intentà detenir l’agressor, que sense miraments li va clavar un tret al cap que la va deixar malferida i poc després va morir a l'hospital. 
No és país per a periodistes Rússia, si pretenen investigar qualsevol qüestió que molesti a qui tots ja sabem, però ningú diu res a Occident, té gas i petroli, i a mitja Europa i països satèl·lits els té agafats per les olletes. I com aquí ja hem après a mirar cap l'altre banda amb absolut cinisme, ja ens està bé.Recordar que des de 1993 fins a dia d'avui, que se sàpiga n'han mort més de 300.
Ah! el cas que investigava el periodista assassinat era el d'una jove musulmana txetxena, perquè a Txetxenia si que s'està produint un genocidi fa anys, però com és un conflicte opac i un afer intern, no se’n parla, o millor dit, no convé parlar-ne, i els musulmans txetxens no importen a ningú, són musulmans de tercera, abandonats per Alà i per la resta en mans dels seus botxins que amb total impunitat els van anorreant en una lenta i sagnant comtessa.

9 comentaris:

  1. Creo que nos hemos olvidado de que Putin fue jefe del Servicio Secreto de su país, y hoy es el máximo responsable.
    Para él todo son números.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho hem oblidat que era el capo del KGB, i els més de 300 periodistes assassinats tampoc.

      Elimina
  2. Metods propis de l´antiga policía zarista.

    Al caqp i a la fí, Putin es nou zar de totes les Rusias.

    I tot un fachenda, aquest dias ha desplegat missils anti-aeris S-300 a Siria per calmar al seu soci El Assad. Que jo sapigue, els rebels no dispossen d´aviació. Els americans so passaran d´alló mes be jugant al gat i al ratolí intentan interferir el seus radars.

    La clau de tot : occident sent por de Pútin.

    Salutacions

    ResponElimina
  3. i PUTIN ho sap i per això actúa impunement.

    ResponElimina
  4. L'únic culpable és ell, no pas nosaltres perquè sembla que nosaltres siguem culpables de tot. I ara, a sobre, el Trump es fa amic seu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ningú ha dit que ens atribuïm la culpa, i Putin és pressumtament culpable, en aquest cas, i en els altres, Litvinenko inclós.-

      Elimina
  5. Tens tota la raó, ningú ho ha dit, demano disculpes. Però ja saps del que parlo i segurament estaràs d'acord amb mi, no ho sé del tot. La referència constant al silenci d'Occident, al cinisme d'Occident, etc. Em referia això, és normal que sentim por d'ell, els seus paràmetres són uns altres, segurament els de molts "populistes" com el Trump, com els britànics o com els hongaresos, amb polítiques d'aquestes que se'n diuen també "varonils".

    En fi, Serafí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he imaginat que anaves per ací, ara, en el cas de Putin, no hi ha silenci, hi ha por. Aquest si que és perillós com a enemic.

      Elimina
    2. És natural, és el més poderós i el seu nacionalisme és comparable al més ranci de tots. Rússia és un món en sí mateix, el que es coneix per un "país món", i aquests sempre acostumen a ser perillosos.

      Elimina