A ran del reportatge de la BBC sobre nens sirians treballant en empreses turques per empreses com Inditex, Mango, o Marks&Spencer i altres per un euro al dia del que en parlava ahir, el que em sorpren es que algú es sorprengui o parli de deixar de comprar roba d'aquestes empreses per les condicions d'explotació de la gent que les confecciona.  No deixa de ser un pour parler per sortir del pas i justificar-se, i d'ací a un parell de dies ja no es parlarà del tema i altra volta es tornarà a comprar inutilitats al tot a 100, o al Zara de torn.
Si en la nostra societat hi haguès coherència, fa ja temps que les botigues de tot a 100, o a un euro i els Zaras de torn, haurien desaparegut, atès ningú aniría a comprar-hi res, sabedors de com s'han confeccionat els productes que allí ens venen a preus barats, explotant brutalment a altres persones, com tampoc comprariem res fabricat amb coltan, o sia que no tindriem mòbil, ni ordinadors, ni tablets. Però no és així, entre altres questions per què en el fons som uns hipócrites que plorem per aquests pobres explotats amb llàgrimes de cocodril i nomès de tan en tant, i la resta del temps mirem cap una altra banda com passa amb els morts de les obres del Mundial de Qatar, i altres casos d'explotació com el que podeu trobar aqui i que explicaba fa un parell d'anys. Han  passat dos anys llargs d'aquest escrit, i el missatge ocult no ha servit per a gran cosa, nomès per sacsejar les nostres conciencies una estoneta, i tampoc massa.