.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


INDITEX, O LES REGLES DEL JOC


És difícil parlar del tema sense caure en demagògia barata; però la realitat és que resulta que vivim en un món complex en què un pot estar assegut al sofà, lloant les meravelles del programa de Jordi Évole a Salvados, sense saber que els texans que porta posats en aquest mateix moment poden haver estat fets per un dels migrants salvats per l'Astral. Que els pantalons en qüestió poden haver passat per un taller d'Istanbul on els treballadors, alguns il·legals, cobren un euro a l'hora. Que potser el va tenyir aquest tipus que no pot evitar trencar en llàgrimes quan, en ple Mediterrani, un cooperant lo diu pel megàfon "Welcome to Europe!".

Diuen a Inditex que ells realitzen contínues inspeccions als seus proveïdors, també als turcs. Que fan el que poden, asseguren, però que no hi ha manera d'estar en tot. Que la nostra demanda de pantalons, faldilles, vestits, camises i samarretes barates és tan enorme que tenim a la indústria asfixiada de treball. I clar, al final se'ls colen dos o tres empreses díscoles, d'aquestes que exploten persones, refugiats inclosos, nens inclosos. Però l'esclavitud, sostenen ells, l'exerceix qui sosté el fuet, no qui el finança. El mateix o semblant diuen també les altres marques a les que la BBC ha tret els colors per aquest mateix tema: Mango, Marks&Spencer, Next i Asos.

I és cert, almenys Inditex vigila molt aquest aspecte, i Amancio Ortega ha erigit l'imperi d'Inditex, cop a cop vers a vers, a força de treball, esforç i imaginació, cosa que molesta molt en aquest país, i als ciutadans m'imagino que Amancio Ortega els diria que comprin la peça que comprin de la marca que sigui, haurà estat fabricada en les mateixes circumstàncies que les del seu grup, encara que potser amb menys control, i, no és cert que als ciutadans no els importi aquesta suposada explotació de mà d'obra barata, simplement la consideren normal. Algú diria que millor un euro a l'hora que res, pitjor estan en les maquiles de Mèxico, si no són explotats per aquestes empreses ho seran per altres o pel seu propi Govern. 

Tampoc podem comprar mòbils, portàtils, teles ni res on hi entri el coltan. Ni res fabricat a la Xina, i caldria no oblidar les condicions dels treballadors a Qatar, on havent-ne mort gairebé 1.500, acaben de reconèixer el primer mort d'accident laboral.

No podem donar-nos la culpa de tot i no estic d'acord en la demagògia de castigar les marques que sabem que anteposen el seu benefici econòmic al social, més que res per què aquestes són les regles del joc capitalista. Deixar de comprar els seus productes durant un temps i recordar als que segueixen fent-ho que aquests texans, aquestes camises representen el pitjor del nostre sistema és inùtil. Intentar, en la mesura de les nostres possibilitats, que el consum adquireixi la dimensió ètica que mereix, és també inùtil per més esforços que si dediquin, simplement perque no podríem comprar res, i a sobre aquest obrer sirià a Turquia no cobraría ni aquest euro a l'hora.

8 comentaris :

  1. Alla´cada uno con su forma de comprar, lo qus si te digo es que miro lo que compro y de donde proviene.
    Si puedo, siempre de aquí antes que Chino.
    Si puedo, de proximidad, antes que de afuera.
    Si me engañan, allá ellos, pero yo intento hacerlo así.
    Ayer mismo compre 6 sillas, hechas en Valencia, así lo ponía la etiqueta.
    Hoy le he comprado un regalo a mi señora, que mañana es su cumple. La etiqueta pone fabricado en Catalunya, y la vendedora me lo ha corroborado.
    Al igual la empresa tiene contratados trabajadores chinos sin seguro, pero yo no llego a tanto.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. vaig pel mateix camí Miquel...., tampoc necessiten tantes coses i si s'han de comprar que siguin d'aquí...

      Elimina
  2. QUANT HA "GASTAT"CONCIENCIA EL CAPITAL?...
    QUANT ELS "QUIERO Y NO PUEDO",ELS A IMPORTAT QUI CUS?...JO ENCARA RECORDO EL SOROLL DE LA MAQUINA INDUSTRIAL D'UNA VEINA,FEIA CAMISES PER CAN FUREST,EN SEMBLAR RECORDAR,NO PARABA MAI LA POBRE DONA,PERO EL SEU FILL VA SER METGE...

    ResponElimina
    Respostes
    1. i a Sabadell hi havia soroll de telers arreu dels baixos, no nomès de les grans empreses, i no es que la gent es guanyés molt bé la vida. Josep Puigneró VA COMENÇAR EL SEU IMPERI textil amb un teler avariat que els varen donar per pagar-els-hi el carbonet que feien amb el rsu germa Rossend, aquest que era un manetes el va arreglar i aquí va començar tot.
      Amb Amancio Ortega hi vaig tenir tractes comercials durant un any i mig, i era i diria que és una persona sencilla i austera que té un negoci que procura funcioni el millor possible. I és el que hi ha Oliva...

      Elimina
  3. Ya dijo no se quien, no se cuando... "Una cosa es predicar y otra no tener más modelitos..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. no lo acabo de pillar Daniel, mañana por la mañana reflexionaré sobre tu comentario, ahora me voy al sobre.

      salut

      Elimina
    2. Pues que la sociedad demanda vestidos y productos baratos de usar y tirar prácticamente, la ropa no es una excepción y en vez de tener un buen abrigo que dura años, preferimos comprarnos todos los años el modelito....Y no solo las mujeres...

      Elimina
    3. aún ando por aquí: Ahora lo entiendo, y encima no estamos dispuestos a renunciar a ello ni a preguntar como se consiguen estos precios tan econòmicos, como no preguntamos por que se han ahogado este año 3.700 personas en el mediterráneo, nos limitamos a decir pobrecitos, y ala a ver tele5.

      Elimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes