• El dictador mana molt per dur 40 anys mort, aquesta vegada sense necessitat d'amenaçar, fer propaganda, decretar o afusellar. Mana, perquè quatre dècades després continua havent-hi defensors del que és seu.

La querella argentina contra el franquisme està trucant a les portes de la justícia espanyola amb punys i artells. A l'altra banda de la paret, la maquinària institucional va palanquejant mobles i armaris perquè ningú les obri, perquè res canviï, perquè no es talli el pastís ni es foradin esvorancs pels que entri l'aire de la memòria històrica.

 La Fiscalia General de l'Estat, que és l'òrgan acusador que ens ha de representar a tots, es posa la capa i espasa colonial - "a mi l'Argentina no em mana" - i ha enviat una circular en què diu als fiscals acusadors que no acusin en el cas del franquisme que porta la jutgessa Servini des del país austral. S'estan bloquejant les compareixences de víctimes i de 19 alts càrrecs franquistes. Per si a algú li entra un pessigolleig de portar la contrària, la nota enviada es permet recordar com va acabar la causa espanyola i el mateix jutge Baltasar Garzón. Esmicolats pel sistema.

Franco mana molt per dur 40 anys mort, aquesta vegada sense necessitat d'amenaçar, fer propaganda, decretar o afusellar. Mana perquè quatre dècades després continua havent defensors del que és seu. Des de la seva tomba il·legal al 'Valle de los Caídos' -el dret canònic diu que només es pot enterrar allí a pontífexs, cardenals o bisbes- somriu i gaudeix del seu premi. Ningú li tus perquè, així com als musulmans els esperen 72 verges al cel, a Franco li esperaven centenars de guardians a la terra per protegir el seu passat i el seu futur.

 Quan es van adonar que hi havia una desena de demandes per exhumar cossos al 'Valle de los Caídos', el Govern va derogar, al juliol de 2015, els 9 articles que haurien permès recuperar cossos. Rajoy va afusellar així el principi de "perpètua memòria" a la cara dels familiars. A veure qui aguanta més sense riure.

 Quan, per un miracle jurídic, el cas dels germans Lapeña es va escapolir d'aquesta massacre i un jutjat va ordenar exhumar els seus cossos, el sistema es va sorprendre de la seva distracció. Es van tallar uns caps i Patrimoni Nacional va sortir a anunciar el següent: complirem la sentència, però abans la retardarem. I es van posar a demanar informes "imprescindibles" mentre el fill de Manuel Lapeña, de 92 anys, segueix a l'espera. Quan la Interpol va demanar detenir alts càrrecs franquistes, Rajoy va preguntar qui era aquest tal Interpol. Quan es va demanar extraditar a l'Argentina, la maquinària va negar l'Atlàntic i l'oceà Pacífic.

 Els guardians han posat els seus esforços en posar pegats a la querella argentina: que s'estampi, que s'enfonsi, que s'extingeixi. Són llestos. Saben que hi ha ganes de saber i si deixen un fil per estirar se'ls va a desfer el vestit.







Raquel Pérez Ejerique  
eldiario.es