1/10/16

LLADRE DE DISSABTE


Hugo, un lladre que només roba els caps de setmana, entra en una casa un dissabte a la nit. Anna, la propietària, una dona de trenta anys bonica i insomne ​​empedreïda, el descobreix in fraganti. Amenaçada amb la pistola, la dona li lliura totes les joies i coses de valor, i li demana que no s'acosti a Pauli, la seva nena de tres anys. No obstant això, la nena el veu, i ell la conquesta amb alguns trucs de màgia. Hugo pensa: «Per què anar-se'n tan aviat, si s'està tan bé aquí?» Podria quedar-se tot el cap de setmana i gaudir plenament la situació, ja que el marit -ho sap perquè els ha espiat- no torna del seu viatge de negocis fins diumenge a la nit. El lladre no s'ho pensa molt: es posa els pantalons del senyor de la casa i li demana a Anna que cuini per a ell, que tregui el vi de la cava i que posi una mica de música per sopar, perquè sense música no pot viure.

A Anna, preocupada per Pauli, mentre prepara el sopar se li ocorre alguna cosa per treure al tipus de casa seva. Però no pot fer gran cosa perquè Hugo ha tallat els cables del telèfon, la casa està molt allunyada, és de nit i ningú ha de venir. Ana decideix posar una pastilla per dormir a la copa d'Hugo. Durant el sopar, el lladre, que entre setmana és vetllador d'un banc, descobreix que Ana és la conductora del seu programa favorit de ràdio, el programa de música popular que sent cada nit, sens falta. Hugo és el seu gran admirador i. mentre escolten al gran Benny cantant 'Com va ser' en un casset, parlen sobre música i músics. Ana es penedeix de dormir-lo doncs Hugo es comporta tranquil·lament i no té intencions de fer-li mal ni violentar-la, però ja és tard perquè el somnífer ja està a la copa i el lladre la beu tota molt content. No obstant això, hi ha hagut una equivocació, i qui ha pres la copa amb la pastilla és ella. Ana es queda adormida en un dos per tres.

Al matí següent Ana desperta completament vestida i molt ben tapada amb una manta a la seva cambra. Al jardí, Hugo i Pauli juguen, ja que han acabat de fer l'esmorzar. Ana se sorprèn de com es porten. A més, li encanta com cuina aquest lladre que, al cap ia la fi, és força atractiu. Ana comença a sentir una estranya felicitat.

En aquests moments una amiga passa per convidar-la a dinar. Hugo es posa nerviós però Ana inventa que la nena està malalta i l'acomiada immediatament. Així els tres es queden juntets a casa a gaudir del diumenge. Hugo repara les finestres i el telèfon que va descompondre la nit anterior, mentre xiula. Ana s'assabenta que ell balla molt bé el danzón, ball que a ella li encanta però que mai pot practicar amb ningú. Ell li proposa que ballin una peça i s'acoblen de manera que ballen fins ja entrada la tarda. Pauli els observa, aplaudeix i, finalment es queda adormida. Rendits, acaben tirats en una butaca de la sala.

Per llavors ja se'ls en va el sant al cel, ja que és hora que el marit torni. Encara Anna es resisteix, Hugo li torna gairebé tot el que havia robat, li dóna alguns consells perquè no es fiquin a casa els lladres, i s'acomiada de les dues dones amb no poca tristesa. Ana el mira allunyar-se. Hugo està per desaparèixer i ella el crida. Quan torna li diu, mirant-lo fixament als ulls, que el proper cap de setmana el seu marit tornarà a sortir de viatge. El lladre de dissabte s'en va feliç, ballant pels carrers del barri, mentre es fa fosc.


Ladrón de sábado
[Cuento. Texto completo.]
Gabriel García Márquez
ciudadseva.com

SHARE THIS

2 comentaris:

  1. De G.M. me gustan los cuentos cortos, como este.
    hay uno que me agrada sobremanera, se llama "Isabel viendo llover en Macondo". Son sólo 16 páginas, pero son maravillosas.
    Un abrazo

    ResponElimina

About Me