.png "English"){kind=small}
Alberto Ammann: "Vivim un boom de les sèries, ho han copat tot" L'actor argentí coprotagonitza Mars, una minisèrie que barreja ficció i realitat i que juga amb la idea de l'arribada de l'home al Planeta Roig.
Tothom produeix sèries, amb una companyia o amb una altra, amb un canal o amb un altre ... davant l'avenç de les sèries, i no sé si tindrà a veure, hi ha alguna cosa en el cinema que s'està començant a cuidar més.
L'aposta de Netflix per Narcos per la versió original amb subtítols em sembla summament arriscada i ha donat els seus fruits enormement. Que els nord-americans estiguin veient una sèrie i llegint subtítols és una cosa mai vista. O ho doblen tot o fan remakes. Em sembla molt interessant. Crec que serà cíclic. Hi haurà tal quantitat de sèries que serà aclaparador, però el cinema mantindrà el seu buit.
Sense fer spoilers de com serà la tercera temporada, no ho tinc molt clar. Tenim només una part dels guions. El que sí puc dir és que el primer capítol és bestial. Com arrenca! Seguim la línia històrica. Això és un mig spoiler, però tampoc tant, està anunciat en la segona temporada. Quan Pablo Escobar cau, el càrtel de Cali passa a ser el que és avui, si no m'equivoco, ha estat l'organització criminal més gran del món. Aquí ho deixo. Veurem com s'ha anat desenvolupant el negoci del narcotràfic ... aquí és quan es comença a internacionalitzar aquest negoci nefast. És una època bastant interessant perquè ens ajuda a entendre com s'ha anat transformant la realitat fins al dia d'avui....
Parlen i parlen meravelles de Narcos, la sèrie de Netflix, fins i tot l'altre dia un tertulià de Rac1 advocaba per abandonar la dona, deixar de recollir els fills a l'escola, oblidar-se de tot i concentrar-se només en veure la sèrie de la qual es va cruspir 20 capítols en un tres i no res, que fins i tot li feia pensar tant que de vegades paraba i tornava a visionar el capítol, i es quedava després absort mirant a la paret per anar recomponent tot l'imaginari del que havia vist. No dic el seu nom per vergonya aliena, només indicar que és editor i director d'un diari esportiu de Barcelona, però em sembla una exageració, sobretot si tenim en compte que intento no veure cap sèrie, conscient que si t'hi enganxes ja estàs llest i acabes com aquest tertulià enfilant-te per les parets, i tambè per què és cap on volen que dirigim la nostra atenció i així fidelitzar-nos a la seva cadena.
Tothom produeix sèries, amb una companyia o amb una altra, amb un canal o amb un altre ... davant l'avenç de les sèries, i no sé si tindrà a veure, hi ha alguna cosa en el cinema que s'està començant a cuidar més.
L'aposta de Netflix per Narcos per la versió original amb subtítols em sembla summament arriscada i ha donat els seus fruits enormement. Que els nord-americans estiguin veient una sèrie i llegint subtítols és una cosa mai vista. O ho doblen tot o fan remakes. Em sembla molt interessant. Crec que serà cíclic. Hi haurà tal quantitat de sèries que serà aclaparador, però el cinema mantindrà el seu buit.
Sense fer spoilers de com serà la tercera temporada, no ho tinc molt clar. Tenim només una part dels guions. El que sí puc dir és que el primer capítol és bestial. Com arrenca! Seguim la línia històrica. Això és un mig spoiler, però tampoc tant, està anunciat en la segona temporada. Quan Pablo Escobar cau, el càrtel de Cali passa a ser el que és avui, si no m'equivoco, ha estat l'organització criminal més gran del món. Aquí ho deixo. Veurem com s'ha anat desenvolupant el negoci del narcotràfic ... aquí és quan es comença a internacionalitzar aquest negoci nefast. És una època bastant interessant perquè ens ajuda a entendre com s'ha anat transformant la realitat fins al dia d'avui....
Parlen i parlen meravelles de Narcos, la sèrie de Netflix, fins i tot l'altre dia un tertulià de Rac1 advocaba per abandonar la dona, deixar de recollir els fills a l'escola, oblidar-se de tot i concentrar-se només en veure la sèrie de la qual es va cruspir 20 capítols en un tres i no res, que fins i tot li feia pensar tant que de vegades paraba i tornava a visionar el capítol, i es quedava després absort mirant a la paret per anar recomponent tot l'imaginari del que havia vist. No dic el seu nom per vergonya aliena, només indicar que és editor i director d'un diari esportiu de Barcelona, però em sembla una exageració, sobretot si tenim en compte que intento no veure cap sèrie, conscient que si t'hi enganxes ja estàs llest i acabes com aquest tertulià enfilant-te per les parets, i tambè per què és cap on volen que dirigim la nostra atenció i així fidelitzar-nos a la seva cadena.
Publica un comentari a l'entrada