Que consti que em consta que al PP no li consta mai res que tingui a veure amb la corrupció, la seva corrupció. El "no em consta" ja el va emprar Esperanza Aguirre quan la Guàrdia Civil va registrar l'ordinador del seu gerent: "De finançament il·legal al PP de Madrid, que a mi em consti, no n'hi ha hagut". I l'ha usat igualment Mariano Rajoy, per no explicar el que, per què i com de l'esborrament dels discos durs de Bárcenas. No contesta, diu Mariano adduïnt que no coneix el tema. La primera vegada, la pregunta el podia agafar amb el peu canviat. Però la segona, la tercera, la quarta, etc, no. Ja havia tingut temps d'indagar què havia passat amb el disc dur de l'ordinador de l'extresorer.

Aquesta reflexió ve a ran l'últim escàndol que afecta el PP (partit Power Point, segons el Gran Wyoming): un power point amb el qual presumptament (sempre pressumptament), des de finals dels anys 90, instruïen els seus alcaldes a diverses comunitats autònomes per justificar i disfressar l'augment del finançament de cara al Tribunal de Comptes. El powerpoint existeix, no sembla una invenció de la premsa. María Dolores de Cospedal s'ha tret  del damunt el tema deixant clar que no li consta, perquè a més a més en aquella època no tenia despatx a Génova. Cert, però ara és la secretària general del Partit i, per tant, li incumbeix tot el que passa en el partit. O li hauria d'incumbir i hauria d'estar informada, encara que dos en diferit.

La mateixa línia que de Cospedal ha seguit Pablo Casado, el 'noi del COU', al qual tampoc li consta: "Jo en aquella època estava a COU". diu tocant el violí. D'acord, però un vicesecretari de comunicació com  ell, tot un 'jasp', si ha de sortir en roda de premsa el dia que apareix el power point, el mínim que pot fer és informar-se per aclarir públicament les coses. La seva actitud no és res més que tractar als ciutadans com si fossim idiotes que ens ho hem d'empassar tot del que vomitin aquesta colla de mentiders cagamandurries.