.

SER ESPAÑOLES Y MUCHO ESPAÑOLES


Ara que el moltó de la Legió ha desfilat marcialment en l'anomenada Festa Nacional, tot i que seguim sense saber molt bé què se celebra o, fins i tot, si hi ha alguna cosa que celebrar, convindria reprendre el debat interminable sobre què vol dir això de ser espanyol, de si ho som perquè no podem ser una altra cosa com deia Cánovas, o si acceptem la versió de Julián Marías que l'únic problema greu d'Espanya és ella mateixa i la seva incapacitat per acceptar que la seva unitat és la seva multiplicitat, i que pretendre aixafar-la sota un "inert bloc monolític" li tanca les portes al futur.

Sense saber el que som o el que volem ser poc es podrà avançar i seguirem en un bucle interminable que fa de la història d'aquest país un avorridíssim dia de la marmota, excepte quan a Rajoy se li ocorre alguna definició del que és Espanya o els espanyols i el riure es fa viral. No es recordarà, però fa alguns anys els mateixos dubtes sobre la identitat nacional van tenallar a Sarkozy, avui de tornada, i abans d'embrancar-se en la refundació del capitalisme li va donar per llançar una enquesta nacional en la qual demanava idees per reafirmar l'orgull de ser francès amb les que atraure una població immigrant cada vegada més nombrosa i desafecta. El que es donava per descomptat és que els nens havien de cantar la Marsellesa com a mínim un cop l'any o dos si es tractava de la versió reduïda. I aquí va quedar la cosa.

Aquí tot es complicaria bastant perquè els desafectes no són precisament els immigrants i perquè només es pot cantar l'himne com la Massiel. De fet, anem sobrats d'identitats nacionals que es revaliden en oposició a les altres. Possiblement, una enquesta d'aquest tipus oferiria respostes similars a les d'aquell immigrant pakistanès, Muhammad Sharim, que va acudir no fa gaire a l'entrevista preceptiva per obtenir la nacionalitat: "Que per què vull ser espanyol? Per anar-me'n a Anglaterra ".

Excepte en el franquisme, quan el dictador baixet ens va donar instruccions precises sobre l'espanyolitat i la raça, i no li discutia ni la premsa, que sempre el tractava bé, les aproximacions al concepte d'espanyol han demostrat que, en general, ens miren malament i ens volem molt poc. I ha estat així tant en prosa com en vers: "Sentint parlar a un home, fàcil és/encertar on va veure la llum del sol; /si us lloa Anglaterra, serà anglès, /si us parla malament de Prússia, és un francès, /i si parla malament d'Espanya, és espanyol". En les mateixes estem. A alguns els segueix fent mal Espanya, com a Unamuno, i per altres mai hem deixat de ser un país anarquista enamorat de la sang.

Per als nacionalistes de tots els colors es farà difícil entendre que l'important no és tant ser espanyols i pertànyer a una nació anomenada Espanya sinó la relació que cada individu manté amb els seus semblants, ja siguin aquests catalans, extremenys, bascos o moldaus. I a la inversa. Les nacions són entelèquies, invents del segle XIX que han substituït les religions per satisfer a ple rendiment aquest inclinació gairebé natural de l'ésser humà a matar-se i omplir els cementiris perquè les floristeries s'inflin a guanyar diners. Digueu-els-hi covards, però hi ha gent que no vol morir tan jove ni passar-se la vida traçant fronteres o imposant-les als altres. Per aquí hauria d'anar el debat.






Juan Carlos Escudier 
DIARIO - publico.es

2 comentaris:

  1. Jo nomes se que Tot aixo ho tindriem que tenir superat i no donem peu amb bola. Ja van sent hora que aquí i allá busquem la manera de ser millors persones, senzillament per viure millor, perque aquest país sigui un país de gent compromesa amb el seu futur, que ho som, pero pel que sigui ho oblidem, si aixo ho tenim clar, hauriem d,estar parlant d,altres coses i amb una sensacio de benestar, de sinergia, amb una sensacio de que som gent, ni millor ni pitjor, senzillament gent que ens agrada viure be i aixo ho Podem demostrar Podem demostrar al mon que aquí la sanitat ha sigut pública, la sanitat i la educacio, Podem demostrar que aquí els nens no tenien desnutricio, Podem demostrar que hem comprat un sostre i que no ens ha faltat de res a la majoria, que em sigut capdavanters en medicina, que tenim en definitiva un país molt compentent perque la gent que hi viu ho es, ho vol ser, vol estar al día vol ser solidari vol millorar coses...els politics han perdut i nosaltres tambe...senyors i señores a espanya es pot viure molt be pero per aixo em de mirar a dins i a fora i ser molt honestos primerament i alhora respectuosos tant amb el passat que ho hem de ser molt com amb el futur que encara ho hauriem de ser mes. Necessitem un rapapolvo, pero un rapapolvo dels bons, dels que et donen ganes de ser millor no pitjor. I fins que no surtí algún politic amb aquest esprit amb ganes de fer coses amb ganes de que les persones tinguin el futur i la qualitat de vida que vols per els teus fills per els teus avis per tu mateix...No anirem be si no es aixi. Paternalistes o maternalistes? Doncs si, el ciutada necessita sentir-se estimat, i els conciutadans haurien d,apendre a ser germans o cosins germans. Ja se que Tot no es tant simple, pero cal reconeixer entre tots moltes coses i si el fútbol es un barca-madrid, maadrid-barca per alguns fer algo perque la gent comenci a valorar que nomes es un joc, un joc interesant per veure que s,ha de sortir sempre amb ganes de guanyar, i si guanya el Madrid es per que han jugat millor i si han jugat millor els haurem de felicitar i si han jugat pitjor senzillament han aguantat be el tipo davant d,uns jugadors que Avui ho han fet millor. Cal eliminar les coses que ens fan pensar que som millors que els altres i pensar seriorisament que el joc no está fet per guanyar o perdre sino que está fet per jugar, arrel d,aixo, arrel de que ja ni els propis jugadors s,ho creuen aixo, alguns participen en anuncis que estimulen a la gent a jugar-se els calers, apostant, quant tots sabem que no s,hi guanya sempre si perd, i no els Podem jutjar perque a ells sempre els aninem a que perdín, sempre, sistematicament..

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs ja ho veus GEMMA, no ho hem superat ni estem en el camí de fer-ho...

      Elimina