Si tan complicat ho posen per justificar 251 milions, imaginin què passarà el dia que hagin de justificar euro a euro els aproximadament 11.000 milions a l'any que ens costa l'Església Catòlica a tots els espanyols, creients o no. Gumersindo Lafuente - eldiario.es

El 2 de març de 2006, calladament, amb un certificat del bisbe de la diòcesi i per tan sols 30 euros, la Mesquita de Còrdova va passar a ser propietat de l'Església Catòlica. Tan sigil·losa va ser l'operació que els veïns de la capital andalusa no es van assabentar fins a tres anys després, el 2009. Amb la mateixa discreció, tassa a tassa, almenys 4.500 temples, ermites, cases parroquials, cementiris i finques de tot tipus han passat en un grapat d'anys a mans de l'Església.

Sense traves burocràtiques, sense pagar impostos, sense estar sotmesos als requisits complexos que una operació d'aquest tipus té per al comú dels mortals. És l'escàndol de les immatriculacions -Registrar davant notari per primera vegada una propietat- a la carta (amb tan sol un certificat del bisbe) que una escletxa a la reforma de la llei hipotecària en 1998 (govern d'Aznar) va deixar en exclusiva a la Església Catòlica.

Així les gasta aquesta santa institució amb els diners i les propietats. Per això no és estrany que es rebel·lin contra la possibilitat que se'ls demani que expliquin amb transparència en què gasten els diners que reben per la seva casella de la declaració de la Renda, 251 milions en l'últim exercici. El Tribunal de Comptes, controlat encara pel PP, s'ha negat a intervenir, però el Congrés, amb els conservadors en minoria, exigirà que ho faci.
Si tan complicat ho posen per justificar 251 milions, imaginin què passarà el dia que hagin de justificar euro a euro els aproximadament 11.000 milions a l'any que ens costa l'Església Catòlica a tots els espanyols, creients o no.
Un informe d'Europa Laica desgrana partida a partida d'on surt aquesta xifra aparentment tan voluminosa. I encara que no és fàcil de calcular, donat l'obscurantisme amb què opera la institució, els ofereixo un resum: els ja esmentats 251 milions vénen de la casella exclusiva de l'IRPF. Altres cent els recapta de l'altra casella, la de fins socials. Les exempcions i bonificacions tributàries (no paguen IBI, ni impostos de patrimoni, societats, obres, etc.) els estalvien i ens costen als altres al voltant de 2.000 milions. En l'ensenyament, 4.900 milions (dels quals 600 se'ns van a pagar als professors de religió). Hospitals, 900 milions. Funcionaris capellans militars (sí, han llegit bé), 50 milions. Manteniment del patrimoni, 600 milions. Subvencions diverses, 300 milions ... Així fins als 11.000. Una passada no? Sobretot si està fora del control i la transparència que sí s'exigeixen, lògicament, a qualsevol associació o fundació del tipus que sigui, més encara si rep diners públics.

Fa uns dies, Fernando Giménez Barriocanal, vicesecretari per a assumptes econòmics de la Conferència Episcopal, entrevistat per Pepa Bueno a la Cadena SER, justificava per què no havien de ser controlats pel Tribunal de Comptes i defensava la vocació de transparència de la institució: farem el que ens digui la llei. Sort que encara no se'ls ha ocorregut declarar-se insubmisos fiscals (encara que ho tindrien difícil, atès que viuen al seu paradís fiscal particular).

Per cert, Giménez Barriocanal és també president i conseller delegat de la COPE i, des de fa poc, president de 13TV, la tele de l'Església, que des que va néixer el 2010 ha perdut més de 60 milions d'euros, que han sortit, any a any de la famosa casella de l'IRPF (és a dir, la vegin o no, els agradi o no, els seus números vermells els paguem entre tots). Una tele amb fortuna, per cert, el Govern del PP, cinc minuts abans de les eleccions del 20-D, va adjudicar un canal de TDT en obert. Ai, Mariano, el que has de fer per guanyar-te el cel!