A la interessant entrevista de Ricardo de Querol al País, que comentava ahir i podeu llegir aquí li preguntava a Zygmunt Bauman per les xarxes socials, aquesta és la seva resposta, que val la pena considerar i prendre nota.
Les xarxes socials han canviat la forma en què la gent protesta, o l'exigència de transparència. Vostè és escèptic sobre aquest "activisme de sofà" i subratlla que Internet també ens adorm amb entreteniment barat. En comptes d'un instrument revolucionari com les veuen alguns, les xarxes són el nou opi del poble?
La qüestió de la identitat ha estat transformada d'alguna cosa que ve donat a una tasca: tu has de crear la teva pròpia comunitat. Però no es crea una comunitat, la tens o no; el que les xarxes socials poden crear és un substitut. La diferència entre la comunitat i la xarxa és que tu pertanys a la comunitat però la xarxa et pertany a tu. Pots afegir amics i pots esborrar-los, controles a la gent amb la que et relacionades. La gent se sent una mica millor perquè la solitud és la gran amenaça en aquests temps d'individualització. Però en les xarxes és tan fàcil afegir amics o esborrar-que no necessites habilitats socials. Aquestes les desenvolupes quan estàs al carrer, o vas al teu treball i et trobes amb gent amb la qual has de tenir una interacció raonable. Aquí has de enfrontar-te a les dificultats, involucrar-te en un diàleg. El papa Francesc, que és un gran home, en ser elegit va donar la seva primera entrevista a Eugenio Scalfari, un periodista italià que és un autoproclamat ateu. Va ser un senyal: el diàleg real no és parlar amb gent que pensa el mateix que tu. Les xarxes socials no ensenyen a dialogar perquè és tan fàcil evitar la controvèrsia... Molta gent fa servir les xarxes socials no per unir, no per ampliar els seus horitzons, sinó al contrari, per tancar-se en el que anomeno zones de confort, on l'únic so que senten és el ressò de la seva veu, on l'únic que veuen són els reflexos de la seva pròpia cara. Les xarxes són molt útils, donen serveis molt plaents, però són un parany.
Del blog Descontexto Les xarxes socials han canviat la forma en què la gent protesta, o l'exigència de transparència. Vostè és escèptic sobre aquest "activisme de sofà" i subratlla que Internet també ens adorm amb entreteniment barat. En comptes d'un instrument revolucionari com les veuen alguns, les xarxes són el nou opi del poble?
La qüestió de la identitat ha estat transformada d'alguna cosa que ve donat a una tasca: tu has de crear la teva pròpia comunitat. Però no es crea una comunitat, la tens o no; el que les xarxes socials poden crear és un substitut. La diferència entre la comunitat i la xarxa és que tu pertanys a la comunitat però la xarxa et pertany a tu. Pots afegir amics i pots esborrar-los, controles a la gent amb la que et relacionades. La gent se sent una mica millor perquè la solitud és la gran amenaça en aquests temps d'individualització. Però en les xarxes és tan fàcil afegir amics o esborrar-que no necessites habilitats socials. Aquestes les desenvolupes quan estàs al carrer, o vas al teu treball i et trobes amb gent amb la qual has de tenir una interacció raonable. Aquí has de enfrontar-te a les dificultats, involucrar-te en un diàleg. El papa Francesc, que és un gran home, en ser elegit va donar la seva primera entrevista a Eugenio Scalfari, un periodista italià que és un autoproclamat ateu. Va ser un senyal: el diàleg real no és parlar amb gent que pensa el mateix que tu. Les xarxes socials no ensenyen a dialogar perquè és tan fàcil evitar la controvèrsia... Molta gent fa servir les xarxes socials no per unir, no per ampliar els seus horitzons, sinó al contrari, per tancar-se en el que anomeno zones de confort, on l'únic so que senten és el ressò de la seva veu, on l'únic que veuen són els reflexos de la seva pròpia cara. Les xarxes són molt útils, donen serveis molt plaents, però són un parany.
en El País, 9 de enero de 2016
Otra buena respuesta de un magnífico filósofo
ResponEliminasalut