48 hores abans que comenci el judici per l'espoli del Palau de la Música, el saquejador confés de la institució, Fèlix Millet, ha trencat el seu silenci per expressar els seus sentiments. En una breu conversa telefònica amb RAC-1, Millet no ha fet cap al·lusió als delictes que va reconèixer haver comès i s'ha limitat a explicar la seva precària salut i a denunciar la tardança en la instrucció del cas. Aquestes han sigut les seves frases més destacades:
-"Estic molt malament, no puc caminar. He d'anar en cadira de rodes. Tinc l'espina dorsal totalment desfeta".
-"Puc caminar per casa 10 metres, però pel carrer impossible. Estic fet una porqueria. Són els 81 anys".
-"Aniré al judici però demanaré que quan no sigui necessari que hi sigui no m'hi facin anar. Però quan hi hagi d'estar, vull estar allà".
-"Jo en totes les sessions veig impossible ser-hi. Tinc els informes mèdics i a veure què decideixen. Hi ha moltes sessions en les quals jo no hi pinto res".
-"Ja era hora que arribés el judici. A l'estar tan malament de salut, estic molt fotut".
-"Vuit anys és una burrada. Ni en somnis m'esperava que trigués tant [a arribar el judici]. Esperava que en tres anys ja estigués".
El vell sorrut és fa la víctima, vol despertar llàstima a la gent. A qui pretén enganyar? si hi ha una foto d'ell del novembre passat ben tiesso fotent-se un havà a la sortida d'un restaurant. Em recorda a Pinotxet que va sortir de Londres en cadira de rodes. Tambè estava molt fotut, i en arribar a l'aeroport a Xile, va deixar la cadira i va continuar caminant com si res, la diferència rau en que mentre Pinochet era un dictador un criminal de guerra, Millet (no ho puc evitar) és el meu heroi, el putu amo. Un paio que fa pagar el convit de la nena al Palau i després li cobra la meitat al sogre, és un crack, el meu heroi. Jo, del PDcat el faria conseller de la cosa d'hisenda i negociador amb Madrid, segur que els ensarronaria de totes totes. Ja ho deia Alaska a Bailando intuint el seu actual estat:
El vell sorrut és fa la víctima, vol despertar llàstima a la gent. A qui pretén enganyar? si hi ha una foto d'ell del novembre passat ben tiesso fotent-se un havà a la sortida d'un restaurant. Em recorda a Pinotxet que va sortir de Londres en cadira de rodes. Tambè estava molt fotut, i en arribar a l'aeroport a Xile, va deixar la cadira i va continuar caminant com si res, la diferència rau en que mentre Pinochet era un dictador un criminal de guerra, Millet (no ho puc evitar) és el meu heroi, el putu amo. Un paio que fa pagar el convit de la nena al Palau i després li cobra la meitat al sogre, és un crack, el meu heroi. Jo, del PDcat el faria conseller de la cosa d'hisenda i negociador amb Madrid, segur que els ensarronaria de totes totes. Ja ho deia Alaska a Bailando intuint el seu actual estat:
Tengo los huesos desencajados,
el femur tengo muy dislocado;
tengo el cuerpo muy mal,
pero una gran vida social.
(calderetes a Menorca)
(calderetes a Menorca)
*
Doncs, aixó.....
Publica un comentari a l'entrada