Han passat gairebé 20 anys des que Josep-Lluís Carod-Rovira va parlar per primera vegada de les mossegades de Convergència. Va ser l'any 1998. Set anys després, també en seu parlamentària, va ser quan Pasqual Maragall va parlar explícitament del 3%. Ho va dir i després ho va retirar davant un aïrat Artur Mas. Des d’aleshores, les investigacions, les imputacions i les especulacions s’han anat succeint. 
Diuen els del PDcat que no és casual la intervenció de la Guardia civil d'ahir, seguint les ordres del jutjat del Vendrell. Possiblement no ho sigui, i tingui a veure amb el judici del dilluns a Mas, Rigau i Ortega, judici del que no entenc la mobil·lització ciutadana orquestrada per recolzar-los, que més aviat sembla un escrache. El dubte, està en si té a veure amb una manipulació de la informació de les irregularitats de CDC per part de l'Estat, o en que simplement s'ha acabat la protecció d'aquest Estat vers l'antiga CDC, a ran de la seva deriva independentista. Recordo les paraules que va dir un alt càrrec: tenim un enemic que té informació greu contra nosaltres i la farà servir com i quan li convingui. Són les regles no escrites del joc brut de la política.



La resposta de Mas a Maragall, atès menteix, per a mi ja el va deixar inhabilitat per a exercir cap càrrec oficial polític. Más fa veure que s'enfada amb Maragall davant l'acusació de corrupció pel 3%, i ho nega, sabent que és certa, per tant menteix....