BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

CARTA AL PARE


Estimadíssim pare:
Fa poc em vas preguntar per què dic que et tinc por. Com de costum, no vaig saber donar-te una resposta, en part precisament per la por que et tinc, en part perquè per explicar els motius d'aquesta por necessito molts detalls que no puc tenir mitjanament presents quan parlo. I si intent aquí respondre't per escrit, només serà d'una manera molt imperfecte, perquè la por i les seves seqüeles em disminueixen davant teu, fins i tot escrivint, i perquè l'amplitud de la matèria supera la meva memòria i la meva capacitat de raciocini.
A tu la cosa sempre t'ha resultat molt senzilla, almenys en la mesura que has parlat d'ella davant meu i davant -indiscriminadamente- de molts altres. Tu penses més o menys el següent: has treballat a preu fet la teva vida sencera, ho has sacrificat tot pels teus fills, molt especialment per mi, el que m'ha permès viure «amb magnificència», he tingut completa llibertat per estudiar el que m'ha vingut de gust, no tinc motius de preocupació pel que fa al pa de cada dia, o sigui, no tinc cap motiu de preocupació; tu no has exigit a canvi gratitud, coneixes «la gratitud dels fills», però sí almenys una certa deferència, alguna que una altra mostra de simpatia; en lloc d'això, jo sempre m'he escapolit de la teva presència, refugiant-me en la meva habitació, en els llibres, en amics bojos, en idees exaltades; mai he parlat obertament amb tu, mai m'he posat al teu costat en el temple, mai t'he anat a veure a Franzensbad, ni en general he tingut mai esperit de família, no m'he ocupat de la botiga ni de els teus altres assumptes, t'he endossat la fàbrica i després t'he deixat plantat, a Ottla, l'he recolzat en la seva capritxosa tossuderia i mentre que per tu no moc un dit (ni tan sols et porto entrades per al teatre), pels amics ho faig tot.
Si resums el que penses de mi, el resultat és que no em trobes a cara res pròpiament immoral o dolent (a excepció potser del meu últim projecte matrimonial), però sí fredor, raresa, ingratitud. I m'ho trobes a cara d'una manera com si fos culpa meva, com si jo hagués pogut canviar-ho tot amb només donar un gir al volant, mentre que tu no tens la menor culpa, com no sigui la d'haver estat massa bo amb mi.
Aquesta forma teva habitual de presentar les coses la considero encertada només en el sentit que jo també crec que tu no tens en absolut la culpa del nostre mutu distanciament. Però tampoc la tinc jo, en absolut. Si et pogués arribar a convèncer d'això, ...llegir sencera... (pdf) - Franz Kafka

file:///C:/Users/usuari/Downloads/Carta%20al%20padre,%20de%20Franz%20Kafka%20(6).pdf

5 comentaris :

  1. Jamás me felicité por tener el que tuve, por ende, tampoco le felicite a él.
    Salut

    ResponElimina
  2. el de Kafka era pitjor que el teu, em sembla, hi ha anécdota de quan era menut, una nit va demanar aigua al seu pare, aquest es va llevar el va llevar a ell el va treure al balcó (era hivern) i el va deixar allí una bona estona.

    ResponElimina
  3. Si només fos això...el volia fer treballar a les merceries, sovint decidia que s'havia de fingir no se jueu i així. Kafka li va dedicar contes volgudament críptics a fi de que el seu pare no en copsés el contingut i se sentís un ruc.

    ResponElimina
  4. El pare de Kafka, mai va arribar a llegir aquesta carta, de fet, va morir sense ser conegut i deixant instruccions a un amic seu que destruis tot el que havia escrit, però aquest va decidir publicar-ho. Una vida prou turmentada, amb un pare així no m'estranya...

    ResponElimina
  5. Vaig llegir aquest llibre i em va frapar. Com em van frapar La metamorfosi, en el seu dia, El castell o El procés. Gran Kafka, que no va aconseguir l'èxit fins després de mort, com tants escriptors, artistes... Quina mala sort per ells!

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes