ÚLTIMS ESCRITS - ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - CULTURA - COSES DE LA VIDA

INCERTA GLÒRIA



"The uncertain glory of an a April day" - Aquestes paraules de William Shakespeare, foren les que m’animaren a començar a llegir en català a l’edat de 35 anys. Fins aquell moment la meva lectura havia estat sempre en castellà, per desconeixement del meu propi idioma, per la costum en haver fet tot l’ensenyament en castellà i per comoditat i falta d’interès per la meva pròpia llengua, siguem sincers. "The uncertain glory of an april day", son les primeres paraules del pròleg d’Incerta Glòria de l'escriptor i editor Joan Sales.
JOAN SALES

El meu pare tenia la novel·la a casa i un dia va cridar la meva atenció, en veure que era en català vaig arrufar el nas, però vaig començar-la a llegir i ja no la vaig deixar, de tan ben escrita que estava la història que explicava la guerra civil des d'un front mig perdut a Terol, de la Barcelona de la guerra i la postguerra per acabar uns anys després. 
La definició dels personatges, en Lluís, la Trini, les cartes que s'envien, o potser la Carlana és la que més em va impressionar i en Juli Soleràs amb qui més m’identificava. La descripció de la Barcelona de la postguerra, el desencís, l'exili.
La rellegeixo de tant en tant encara i segueix sent un plaer. A partir d’aquí sempre més he llegit en català i a més a més m’he convertit en lletraferit i maniàtic de la llengua, puig des d’aquella època i ja ha plogut, no hi ha dia que no m’apunti una paraula que he sentit i desconec el seu significat o com es diu correctament en català, per mirar-ho al diccionari, a la mare de tots els diccionaris, el de F de B.Moll, que ve a ser com el Google però amb tapes vermelles.
Ara em succeeix que si alguna novel·la d’aquelles que em compro als encants del diumenge a la plaça del Mercat és en castellà, se’m fa estranya la lectura, vol dir doncs que n’he fet virtut de l’hàbit i que gràcies a en Joan Sales escric i llegeixo en català. Per això, malgrat els dubtes i les incerteses i el clar retrocés, palès de la nostra llengua, aquesta no desapareixerà mai, perquè la seva immortalitat està en les pàgines que han escrit els nostres escriptors i poetes i per més de temps que passi, sempre hi haurà algun ignorant com jo, que agafarà un llibre entre les seves mans i aprendrà a estimar, parlar i llegir la seva llengua.

Estic neguitós dubtant entre anar o no a veure la pel·lícula d'Agusti Vilallonga, ho dic per no decebrem, i encara no m'he decidit, potser pel que escolto, Núria Prims farà que la vagi a veure, la Carlana és el personatge que més em va impresionar de la Novel·la, i en Soleràs que no se per qué el veia interpretat en aquells temps pel Quicu Pi de la Serra.

4 comentaris :

  1. No se si iré a verla. Tengo mís dudas.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Crec que es millor que em llegeixi el llibre i tu ves a veure la peli que res podrà espatllar la carlana que ja tens a dins de la teva ànima literària..ja em diràs..

    ResponElimina
  3. He vist la peli. Està millor que Pa Negre, atès que a mi no em va agradar. De totes maneres la descripció dels personatges no és el mateix que la novel·la, doncs queden moltes coses al tinter. Totes les pelis basades en novel·les passa el mateix. S'han d'anar a veure amb uns altres ulls.

    ResponElimina
  4. Pa negre tampoc em va fer el pes, clar que abans habia llegit la novel·la, aquest és el problema, i condensar Incerta Gloria en una pel·lícula és molt complicat.

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes