.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


PROSPECCIONS PERILLOSES

Arkaitz Terrón acusat d'exalçar ETA a Twitter - Jose A. Pérez Ledo - eldiario.es

Com estarà el país que l'Audiència Nacional ha hagut de esmenar-li la plana a la Guàrdia Civil. El mèrit (indirecte) és d'Arkaitz Terrón, un tuiter que va escriure, entre altres coses, aquesta: "No entenc per què la placa de Carrero no la posen els productors de cava. El dia que ETA ho va fer volar es van destapar moltes ampolles!". Ja veieu quina combinació: Carrero, ETA i cava. A la Benemèrita li va faltar temps per tocar a la porta d'Arkaitz.
Fa una setmana, però, el tribunal el va absoldre. Segons la sentència, els seus tuits "no enalteixen ni justifiquen (...) ni instiguen a la violència terrorista". Més encara, l'Audiència Nacional va concloure que "la millor demostració de l'absència de risc és que els tuits [de Terrón] només van ser detectats quan els investigadors van realitzar prospeccions a la xarxa social".
Quedeu-vos amb la molt cuidada elecció semàntica: "prospeccions". Segons la RAE, "exploracions del subsòl". Podria inferir d'això que en el Grup de Delictes Telemàtics estan excessivament entusiasmats amb el 'scroll'. Que, davant l'absència d'il·lícits penals en la superfície, es veuen empesos a furgar. I, de tanta passió, de tanta entrega que li posen, acaben confonent bromistes amb terroristes. És normal. Al cap i a la fi, ¿com distingir un acudit d'una amenaça a l'Estat de dret?
Abans era més senzill. Fins a mitjans del segle XX, la diferència entre el geni del mal i el simplement graciós estava a l'abast de qualsevol. Però llavors va arribar el postmodernisme (i el poshumor i la posverdad) i tot es va tornar confús, particularment per als agents de l'ordre. Hi ha, però, diverses estratègies per afrontar aquest problema. La primera consisteix a prohibir la ironia i qualssevol de les eines expressives que puguin resultar equívoques per les forces policials. Facebook ja està en això.
La segona estratègia, menys lesiva des d'un punt de vista constitucional, passa per crear un cos d'agents entrenats en semiòtica. La Pospolicía, un grup d'elit format en les doctrines de Marshall McLuhan, Umberto Eco i Roland Barthes. Així, quan detinguin a algú per una broma, tindran, almenys, un corpus teòric en el qual recolzar-se.
Diu la sentència de l'Audiència Nacional: "Una societat democràtica que s'organitza sobre els valors de la llibertat i el pluralisme polític no pot sufocar, impedir o censurar tota mena de missatges de crítica o de dissens". Per algun motiu, se'ls va oblidar afegir: "Però de vegades, ja veus tu, ho fa".
Que l'hi ho preguntin sinó a la tuitera Cassandra que ha tingut pitjor sort que Arkaitz, i a la qual l'Audiència Nacional ha condemnat a un any per un delicte d'humiliació a les víctimes del terrorisme. 
El tribunal considera que els seus comentaris constitueixen "menyspreu, deshonra, descrèdit, burla i afront" a persones que han patit "la urpada del terrorisme", i suposa una actitud irrespectuosa i humiliant. 
O sigui que no s'aclareix molt l'Audiència Nacional, que té menys criteri que un àrbitre asistent, i que ha de saber d'entrada qui era Carrero Blanco, per que van deixar que ETA el llancés a l'interior del convent dins del seu Dodge Dart blindat i perquè qui cada dia anava amb ell a Missa aquell dia casualment es va absentar. Parlar de Carrero Blanco com a víctima del terrorisme, és una ofensa i una burla a les víctimes del terrorisme i fins i tot als mateixos terroristes.

2 comentaris :

  1. La verdad es que todo parece una broma de mal gusto.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. el que és es un acte de nepotisme i prevaricació de l'Audiencia Nacional.

      Elimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes