"El Terrorisme obliga a tancar el Primer Parlament del món", "Els diputats van quedar retinguts en el recinte diverses hores per seguretat". Amb aquests titulars obria la primera pàgina d'El País el dijous 23 de març. A la pàgina 3 es repetia "Terror en un temple de la democràcia". La crònica reiterativa deia que l'atac "va colpejar ahir el centre de Londres." Un agressor va sembrar el pànic al costat del Parlament i "va forçar la suspensió d'una sessió de l'històric Parlament britànic". "La tarda en què es va parar el cor de Londres" "milers de turistes van quedar atrapats en els seus carrers i atraccions durant hores".

El dia abans de l'atemptat de Londres, l'anomenada coalició internacional, liderada pels EUA, va bombardejar la província siriana d'Al Raqa (nord-est) causant la mort de 33 persones. Estaven refugiades en una escola a Al Mansura. El mateix dia dels atemptats de Londres, 230 persones, la majoria civils, van perdre la vida en atacs aeris en un districte controlat per l'autodenominat Estat Islàmic en un atac dels nord-americans perquè es suposava hi havia un terrorista d'ISIS en una teulada.
Són danys col·laterals i ningú condemna ni reaccióna ni fa res per aturar aquests crims, mentre que els mitjans de comunicació els dediquen l'atenció justa i mai en prime time. Perquè ja sabem que el perill real d'un presumpte gihadista armat d'un ganivet que atropella vianants amb un cotxe és molt més gran que els bombardejos dels exèrcits aliats dels EUA, Gran Bretanya, Alemanya, França, Espanya, Itàlia, i a aquesta notícia si que li dediquen temps els informatius, com s'ha vist en el recent atemptat de Londres.
Estem davant d'un terrorisme informatiu al servei del poder que menysté i defuig a unes víctrimes i enalteix les altres, per què hi ha morts de primera i morts de segona, víctimes això si dels danys col·laterals.