Mentre un grup ultracatòlic, ha exhibit a Madrid un autobús amb lemes que han sigut considerats contraris a la transsexualitat, al carnaval de Las Palmas de Gran Canaria el Drag Sethlas aixecava la polèmica a l'aparèixer transvestit com una Verge i com un Crist crucificat. Són dos exemples recents que han merescut, per uns grups o uns altres, el títol de discursos odiosos i, fins i tot, han donat peu que es plantegi l'obertura de diligències penals.

Per acabar-ho de complicar, cal no oblidar que el carnaval és transgressió
Crec que s'està recorrent al terme odi de manera una mica a la lleugera, banalitzant el sentit mateix del terme i, amb això, exagerant les respostes. Odiar implica un sentiment d'aversió o hostilitat, desitjar mal a un altre. No és el mateix, per tant, que burlar-se o que qüestionar les idees alienes, encara que es faci de forma feridora. Jurídicament, l'expressió “discurs de l'odi” és una categoria encara més precisa, dins de la seva falta de determinació normativa i que es refereix, únicament, a aquelles formes més greus d'expressió, dirigides contra grups especialment vulnerables, “que difonen, inciten, promouen o justifiquen l'odi racial, la xenofòbia, l'antisemitisme i altres formes d'odi racial i d'intolerància”. 

A banda, no es mesura igual l'agressió si és contra l'esglesia catòlica, amb qui tot s'hi val, i sovint no s'és just en les burles o escarnis, que per suposat no n'hi ha per fer el mateix amb l'Islam. De fet, ens trobem en la disjuntiva de fins a quin punt s'ha de tolerar la llibertat d'expressió, que em temo no es mesura de la mateixa manera quan parlem de la nostra que quan ho fem de la dels altres.

Potser el més raonable, hauria estat deixar que l'autobús circules uns dies pel país, poc se n'hauria parlat i aquí pau i després glòria, mentre que ara s'ha magnificat i de fet els autobuseros han aconseguit el seu objectiu. I recordar tambè que les agression físiques o psíquiques, la violència diaria sobre el col·lectiu LGTBi, no venen de l'autobús ni dels de l'autobús, sino de la societat, de la mateixa societat que ara tan aferrissadament critica l'autobús taronja.