ARA SÍ QUE SÉ QUE NO SÉ RES


Es recurrent per a molts, sigui en una xerrada, una tertulia, o per escrit, recòrrer a frases de personatges per reforçar les pròpies opinions, alguns las empren de tan en tant i els que són o creuen ser més erudits, ho fan sovint... com deia tal...., etc etc, i segons qual..... etc, i així donen a banda d'erudició al seu discurs un reforç gràcies al que es diu que havien dit altres.
Dic això, per que les frases atribuïdes a altri, no sempre són certes, ni les va dir qui es diu les va dir. Diuen que a la tomba de Groucho Marx no posa 'perdonin que no  m'aixequi', o altres frases per l'estil atribuides a personatges no les varen dir ells.
Llegeixo avui al Café de Ocata, que Sócrates no va dir 'Només sé que no sé res'. Valgam deu u onze, la frase més mítica, el tret de sortida a la filosofía post-socràtica no és de Sócrates, ai senyor! ja em veig a venir que 'nos hacemos unas pajillas', no serà tampoc de Torrente.

Tot un món, que cony un món!, tot un Univers se m'acaba d'ensorrar, no era Sócrates, era jo el que no sabia res, que tampoc m'hauria de sorprendre, ben mirat. Però, sempre hi ha un però, o quasi sempre, se m'ha ocorregut tafanejar, i el més proper a la realitat del que va passar, de l'origen de la frase, ho he trobat aqui:
Estem davant la frase més transcendent del primer dels tres grans pensadors de la Grècia Clàssica: Sòcrates, Plató i Aristòtil. La frase dóna començament a tota la Filosofia post-socràtica occidental i sotmet tot el coneixement al dubte, admetent la pròpia ignorància.
La frase s'extreu de l'obra de Plató 'Apologia de Sòcrates'. En aquesta obra de joventut, Plató exposa una versió del discurs de defensa de Sòcrates davant els tribunals atenesos després del qual va ser sentenciat a mort.
La reflexió socràtica és més complexa que la frase que coneixem i diu literalment "Aquest home, d'una banda, creu que sap alguna cosa, mentre que no sap (res). D'altra banda, jo, que igualment no sé (res), tampoc crec (saber alguna cosa) ".
No obstant això, la frase ha transcendit com la més famosa paradoxa de la història de manera més sintètica. Només sé que no sé res.
Es podria dir que aquesta frase tal com la coneixem, va ser treta de context...

12 comentaris:

  1. Como bien se que sabes, Sócrates jamás escribió nada, fue Platón el que lo hizo por él.
    Así que no te extrañe que haya frases que se le atribuyeran a uno y que pertecen al otro.
    Además, se han perdido muchos textos y por otra parte se han traducido otros tantos de una manera inexacta.
    Lo interesante es que la frase queda ahí, y no está nada mal.
    Un abrazo
    salut

    ResponElimina
  2. Be, pot ser no va dir exactament aixó, pero es un resum.
    Continuem sense sapiguer res de res.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. des del moment en que en som conscients d'aquest fet de no saber res, de fet ja sabem que sabem, només que no sabem que és el que sabem.

    ResponElimina
  4. Ya había leído el contexto donde se dijo, o se dice que dijo, la frase. los que utilizamos frases o textos de otros es, posiblemente, por carencias propias, creo yo...por lo menos en mi caso...

    Un saludo

    ResponElimina
  5. Imagina que pudiésemos viajar en el tiempo i ir a parar a la época de Sócrates. La desilusión, el desencanto serian inconmensurables. No se porque, pero nadie pasa la prueba del algodón si hay contacto real con él y su época, o el real conocimiento de la misma.

    ResponElimina
  6. A la fi, Francesc, no importa gaire qui va dir una cosa o una altra, sinó el que és va dir.
    De fet, la frase: cada dia sé que sé més poca cosa (i els altres menys), me l'atribueixo a mi mateix, però no demanaré drets d'autor, la pot fer servir tothom lliurement, només faltaria.

    ResponElimina
  7. OH! i a més la frase no és certa, el fet de saber que no saps res, vol dir que ja saps alguna cosa, i a més cada dia sabem més encara que tambè desconeixem més i comprenem menys.

    ResponElimina
  8. Hi ha un munt de frases cèlebres i facècies diverses que s'atribueixen a personatges famosos que no les van dir mai, o que les van dir en un altre context i amb una altra intenció.

    ResponElimina
  9. Avui, amb el google, al menys pots investigar la procedència i els dubtes.

    ResponElimina
  10. Una d'elles es l'atribuïda a Voltaire, alló de: no estic d'acord amb les seves idées pero moriria per defensar-les, que ho va escriure una historiadora británica seva - crec - compte, perqué a Google hi ha tambè molta morralla.

    ResponElimina