CONSELLS PER SANT JORDI - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
CONSELLS PER SANT JORDI

CONSELLS PER SANT JORDI

Share This

El text que ve a continuació és d'una obra menor d'en Ramón Folch i Camarasa, però és enginyosa, real, àcida i molt divertida; va guanyar el Pere Quart d'humor i sàtira, 'el Manual del perfecte escriptor mediocre'. Enguany que algún blocaire s'estrenarà com a signant de llibres per Sant Jordi, aquest text li pot ser útil. i aquest també.

LA SIGNATURA DE LLIBRES

"Us han dit que signareu al Corte Inglés de 12 a 1, i fins i tot els diaris ho porten; però és veritat.
Per a l'ocasiò, us poseu el vestit d'escriptor que signa llibres (ja sabeu què vull dir: americana xeviot i pantalons de franel·la, tot plegat un si és no és negligé) i us planteu a l'indret assenyalat portant a l'infern de l'americana el millor bolígraf xapat d'or que posseïu.
En el vestíbul forà dels grans magatzems, damunt una taula llarga, hi ha tres munts de llibres; els d'en Serrallach, els d'en Gonzalo Durpín, i els vostres; i de vegades, a la paret, els vostres retrats.
Amb el Serrallach us coneixeu de tota la vida i us saludeu cordialment. En Durpín ningú no us el presenta.
Si l'organització és eficient, els altaveus proclamaràn la vostra presència i diràn que esteu disposats a signar incansablement els vostres llibres, respectivament. Si és molt eficient, fins i tot és possible que no us equivoquin el nom ni us atribuexin el llibre en castellà del desconegut i isolat Durpín.
Encara no heu tingut temps d'asseure-us darrera la taula, amb la pila dels vostres llibres davant, quan us adoneu que en Serrallach ha desaparegut i que en el seu lloc hi ha una pinya de gent estranyament exaltada que vol la seva signatura.
En Durpín si que hi és. Sol i vern, davant el muntet dels seus llibres. El vostre munt de llibres roman intacte....

La cosa ha començat a les dotze, i quan us sembla que ja deu ser la una només n'és un quart.
Llavors, de sobte, lluqueu una cara coneguda. Un nebot! Una cosina!
Si us ve a comprar un llibre i us demana la signatura, més tard en tornar a casa, comentarà: "Ai no sé! M'ha fet un paperot, l'oncle (o el cosi). Com si no em conegués. I és que heu de fer tot el possible per fer creure al desolat Durpín que qui us demana l'autògraf el veieu per primera vegada...

En Serrallach, exhaust demana compassió, tot vermell, somrient als seus admiradors, i, fent una petita pausa, es pren un cafè.
El desconegut Durpín s'aixeca i se'n va. No el veureu mai més. Potser no escriurà mai més cap llibre. Potser es farà frare de la trapa. O se suicidarà....

Torneu a quedar-vos sol. Consulteu el rellotge i us venen ganes de fingir un desmai o un atac de cor per aconseguir d'aplegar un rotlle de tafaners al voltant vostre, i a tres quarts d'una us acomiadeu d'en Serrallach, obrint-vos pas difícilment entre les masses, pretextant que a la una heu de ser auna altra llibreria, d'on han telefonat que ja hi havia cua i la gent s'impacientava."

...extracte del "Manual del perfecte escriptor mediocre" d'en Ramón Folch i Camarasa, guanyador del Premi Pere Quart d'humor i sàtira de l'any 1991. 

5 comentaris:

  1. Gran veritat ¡¡¡¡
    y todo dios firmando y uno haciendo el paperina ¡¡¡
    jajajajaj
    Salut

    ResponElimina
  2. prou ho he viscut en carn propia, ja ens veurem per Sant Jordi.

    ResponElimina
  3. Això de Sant Jordi ja s'ha convertit en la festa del consum de paperassa i roses de batalla, si el gran i no mediocre Folch i Camarasa ho escrivia el 1991 imagino que podria escriure ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sant Jordi. actualment, serveix per qué els mediàtics de premsa radio i tele treguin el seu llibre....

      Elimina
  4. Es que daís en el clavo ¡¡¡¡
    Un beso JÚLIA..i a tu, FRANCESC...una truite de patates amb cebes tendres...i vi blanc...que és el meu

    Una barçada

    ResponElimina

.