Spain is different, i les nostres autoritats els liders mundials en planificació i barra, sobretot molta barra, gràcies a la seva intel·ligent planificació, Espanya disposa de la xarxa d'autopistes més llarga i amb menys trànsit d'Europa. Per donar forma a aquest disbarat, i obviant qualsevol anàlisi seriosa de costos i beneficis, es va recórrer al model de cooperació publica-privada, pel que des dels anys 90 es van adjudicar 16 concessions a 14 empreses per construir i explotar prop de 800 quilòmetres de autopistes de peatges que o han fet fallida o estan en procés de liquidació.
Per a totes elles funciona l'anomenada responsabilitat patrimonial de l'Administració. Aquest mecanisme és el que permet als florentins i villarmires de torn emprendre aquestes infraestructures ruïnoses amb el paracaigudes dels nostres exhaurits butxaques. El sistema funciona així: els senyors del totxo fan les obres i cobren per elles amb el seu benefici corresponent gràcies als crèdits facilitades per la bancs. Simultàniament, constructors i bancs gestionen les empreses concessionàries de les vies, totes elles amb un capital ridícul davant de l'enorme deute que acumulen. Així, quan sobrevé la insolvència, que és l'habitual, el perdut és irrellevant.

Aquest bucle de privatitzar, nacionalitzar i tornar a privatitzar fins a provocar diabetis als amics de torn de tant dolç que els arriba embolicat en cel·lofana, no es produeix en altres països perquè els seus estats no s'estenen cap xarxa de seguretat per als trapezistes del quitrà i perquè aquests, que es juguen els seus diners, s'asseguren que en les vies que escometen hi haurà trànsit i seran rendibles o es veuran abocats a la ruïna. Trames tindran, perquè aquí no s'ha inventat ni això, però l'espoli, almenys, és força més discret.

Una mostra de com funcionen aquesta patoleia la tenim en el Ministeri de Foment, on el seu titular, Iñigo de la Serna, anunciava cofoi i satisfet, que un cop rescatades a escot les autopistes en fallida (entre 2 mil i 5 mil milions d'euros ens ha costat la brometa als ciutadans), pensa tornar a adjudicar-les netes de pols i palla al sector privat per recuperar una mica del que ha desembutxacat i estalviar-nos els costos de manteniment. Estem davant d'un nou exercici de socialització de pèrdues i privatització de beneficis, que és com actuen els sàtrapes amb la complicitat de Bancs i beneficiaris. Aixó si, tot ho fan pel nostre bé i per estalviar-nos els costos de manteniment d'aquestes autopistes, que consti. Ho resumia fa uns mesos Antón Losada:
  • La història de les nostres autopistes suposa l'essència de la famosa fórmula de col·laboració publica-privada: nosaltres assumim el risc i ells s'emporten els beneficis.  eldiario.es