Espanya ha exportat armes per valor de 648 milions d'euros. Els principals destinataris del sector, a part de l'Orient Mitjà (amb un 16%), són països del continent asiàtic (10%), a on hi ha hagut un increment notable de les vendes. El centre Delàs tem que moltes puguin estar sent usades en conflictes armats
L'Estat espanyol segueix en llocs capdavanters del dubtós rànquing mundial com a exportador d'armament. Segons el darrer informe Estadístiques espanyoles d'exportació de material de defensa, d'un altre material i de productes i tecnologies de doble ús de l'any 2016, elaborat per la Secretària d'Estat de Comerç, el valor de les exportacions s'eleva a 4.052 milions d'euros, el que suposa un nou rècord històric en l'exportació d'armes espanyoles. Segons l'informe, que ressenyava fa uns dies el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, d'aquestes exportacions se'n deriven tendències preocupants, com la consolidació de l'Orient Mitjà com el mercat prioritari del material armamentístic espanyol. En total, aquests països han adquirit armes per valor de 647,97 milions d'euros, el que representa un 16% del total de les exportacions. Els compradors més destacats han estat Egipte (219,29 milions), Oman (208,28 milions), Aràbia Saudita (116,19 milions), l'Iraq (52,69 milions), Emirats Àrabs Units (26,74 milions) i Bahrain (19,08 milions).

En segon lloc, el centre Delàs alerta de l'increment de les exportacions espanyoles d'armament a països asiàtics, que han adquirit el 10% del total de les exportacions. Països com Malàisia, Kazakhstan, Tailàndia, l'Índia, Corea del Sud, Filipines, Pakistan, Singapur i Vietnam. Especialment preocupants, per al centre. són les adquisicions realitzades per Corea del Sud, país a on es destinen el 27% de les autoritzacions d'exportació totals.

Els compradors més destacats han estat Egipte (219,29 milions), Oman (208,28 milions), l'Aràbia Saudita (116,19 milions), l'Iraq (52,69 milions), Emirats Àrabs Units (26,74 milions) i Bahrain (19,08 milions)
El Centre Delàs atribueix l'expansió d'aquest mercat a l'alta conflictivitat geopolítica del continent i a factors com el llançament reiterat de míssils per part de Corea del Nord, que està generant una escalada militar cap al conflicte entre les dues Corees i a l'augment de la despesa militar de la Xina, que està modernitzant el seu arsenal. En aquest darrer cas, el centre Delàs alerta que l'escalada xinesa provoca una cursa armamentística a països veïns com l'Índia, Japó, Vietnam o Filipines, que incrementen el seu pressupost de defensa.

L'oportunisme de negoci del govern espanyol

Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs, es mostra molt crític amb el paper de la JIMDUU, l'organisme estatal encarregat d'autoritzar aquestes exportacions i en destaca l'opacitat com a pràctica constant d'aquest òrgan, ja que part de les seves resolucions i actes són secretes. Tanmateix, apunta al fet que no es coneixen les empreses darrere d'aquestes exportacions, "però s'intueix que hi ha les principals empreses de l'oligopoli d'indústries militars d'Espanya, com Navantia o Airbus".

L'informe de Delàs també considera que la situació d'inestabilitat que es viu a la regió –amb el suport de països com l'Aràbia Saudita o Emirats Àrabs Units cap a grups insurgents que combaten en el conflicte armat sirià o com a part de la coalició militar que està intervenint al Iemen– permet considerar il·legals aquestes exportacions. També fa menció a les vendes cap a l'Iraq com a instrument d'intervenció militar. Amb l'argument d'afavorir la lluita contra l'Estat Islàmic s'ha contribuït al rearmament de l'Iraq i les exportacions d'armes cap a aquest país van arribar, el 2016, als 52,69 milions d'euros (85,42 milions el 2015).

Segons l'anàlisi del Centre Delàs, "la probabilitat que aquestes armes exportades i les que es van comprar en anys anteriors estiguin essent utilitzades en els bombardejos a ciutats kurdes, sirianes, iraquianes o iemenites és molt alta". Tanmateix, afegeixen que aquestes armes "poden haver contribuït a provocar el desplaçament massiu de ciutadans i l'actual crisi humanitària de refugiats".

La mateixa legislació espanyola i europea sobre comerç d'armes prohibeix explícitament l'exportació cap a països que puguin utilitzar les armes per a la repressió interna, per alimentar conflictes a la regió o violar els drets humans. Però, què es pot fer davant les reiterades omissions de l'aplicació de la llei espanyola i europea? Calvo destaca que es tracta d'una problemàtica que es dóna a la majoria de països exportadors, no exclusivament d'Espanya. I destaca que una possible mesura podria ser treure de l'espai governamental la capacitat de decisió i aprovació d'aquestes exportacions sovint decisions polítiques- i sotmetre-les a un major control i seguiment parlamentari. D'aquesta manera, el govern es veuria obligat a ser més transparent i augmentaria la dificultat per a operar. En aquest sentit, l'investigador ha volgut destacar el boom en el creixement de les autoritzacions de vendes d'armament des de l'any 2012, moment en què l'exministre de defensa Pedro Morenés ocupava el càrrec. Morenés tenia una llarga experiència i trajectòria en el sector d'empreses armamentístiques i havia ocupat càrrecs directius en empreses com Instalaza, fabricant de material militar d'infanteria i de les il·legalitzades bombes de dispersió.

Jordi Calvo, del Centre Delàs, destaca el boom en el creixement de les autoritzacions de vendes d'armament des de l'any 2012, moment en què l'exministre de defensa Pedro Morenes ocupava el càrrec. Calvo també destaca el paper de la societat civil com a eina de pressió, denuncia i fiscalització de les actuacions del govern. "Ja sigui per raons electorals, càlculs polítics o d'imatge, la pressió exercida els darrer any des de tots els fronts contra la venda d'armes a Aràbia Saudi ha tingut un efecte, com s'observa en la disminució d'exportacions cap a aquest país el darrer any" apunta.

Finalment, com destaca l'informe, el control de les exportacions d'armes és un repte polític i humanitari. "De cap manera és acceptable que les armes espanyoles siguin utilitzades com una eina de política exterior i, encara més, si això suposa provocar violència i danys irreversibles sobre la vida de milions de persones".   DIRECTA.CAT