¿Y qué es un héroe? -No lo sé- dijo. Alguien que se cree un héroe y acierta. O alguien que tiene el coraje y el instinto de la virtud, y por eso no se equivoca nunca, o por lo menos no se equivoca en el único momento en que importa no equivocarse, y por lo tanto no puede no ser un héroe. O quien entiende como Allende, que el héroe no es el que mata, sino el que no mata o se deja matar. No lo sé..." - Javier Cercas, Soldados de Salamina.
Ignacio Echeverría, l'heroi de Londres.
No hi té res a veure, pero a tall d'inventari serveix d'exemple. Una tarda esperava dins el 600 la Nuri a que les nenes sortissin de l'escola (6 i 4 anys), un paio va intentar obrir la porta amenaçant-la amb un ganivet per endur-se-la a ella i cotxe, la reacció va ser obrir la porta de cop de manera que el paio va caure al terra on mentre estava atordit pel cop el va matxacar a patades i cops de puny. No és pensa actuar d'aquesta o altra manera, ella explica que li varen venir al cap les nenes que sortirien de l'escola i no la trobarien i per això va reaccionar d'aquesta manera, però podia haver com deia d'Ignacio haver-se comportat exactament a l'inrevés. No es tria ser un heroi, ni es pot preveure, simplement succeeix...
L'Heroisme sól ser un mal assumpte per l'heroi, el seu merit està en el camí de la conciencia civil, de la dignitat sostinguda amb lucidesa i determinació, de la solidaritat despresa vers l'altre, del seu altruisme. Ningú decideix ser un heroi, simplement davant d'una situació determinada actúa inconscientment sense pensar en les consecuencies del seu acte. Ignacio podia haver actuat exactament a l'inrevès en la mateixa situació com els seus companys o sia sense intervenir, és un moment en que actúes de manera inconscient sense pensar en les consecuencies, i no per això hauria estat un covard, però potser no és tan senzill, i el terme heroi s'empra massa a la lleugera en més d'una ocasió. No és aquest el cas d'Ignacio, com escriu Cercas: ...i per això no s'equivoca mai, o almenys no s'equivoca en l'únic moment en què importa no equivocar-se, i per tant no pot no ser un heroi. Un acte que ens recorda, una vegada més, que vivim com bens entre llops i que, com va advertir Burke, perquè triomfi el mal n'hi ha prou que els homes de bé no facin res. Un acte, que dona sentit a tota una vida...
"Algo muy triste se está convirtiendo en algo muy bonito y grandioso, que hace que queramos más a nuestro hermano y a nuestro país", ha declarat la seva germana Ana."
No hi té res a veure, pero a tall d'inventari serveix d'exemple. Una tarda esperava dins el 600 la Nuri a que les nenes sortissin de l'escola (6 i 4 anys), un paio va intentar obrir la porta amenaçant-la amb un ganivet per endur-se-la a ella i cotxe, la reacció va ser obrir la porta de cop de manera que el paio va caure al terra on mentre estava atordit pel cop el va matxacar a patades i cops de puny. No és pensa actuar d'aquesta o altra manera, ella explica que li varen venir al cap les nenes que sortirien de l'escola i no la trobarien i per això va reaccionar d'aquesta manera, però podia haver com deia d'Ignacio haver-se comportat exactament a l'inrevés. No es tria ser un heroi, ni es pot preveure, simplement succeeix...
.png "English"){kind=small}
12 Comentaris
Poco puedo decir, salvo que me ha extrañado lo de sus amigos, porque iba con varios, todos los vieron y todos supieron que había defendido a la señora con el patín...pero todos marcharon y nadie vio nada más..
ResponEliminaSe quedó el heroe.
Miquel, la reacció normal va ser la dels amics, que tinc entés que el varen estar buscant tota la nit pero no el varen trobar a cap hospital, tot el cas com la tardança en informar de la policia de la seva mort, és una mica estrany, ja hi ha teories de la conspiració que parlen que va ser abatut per foc amic, ves a saber.
EliminaNo sabem com reaccionaríem, en un moment podem ser herois i, en un altre, covards. Miquel, els amics van reaacionar humanament, van guillar, algun d'ells perseguit per un terrorista, per cert, han demanat perdó a la família per haver fugit, cosa que la família ha entès perfectament, en tot cas si Ignacio hagués fugit, com tanta gent, ningú no el culparia i estaria viu, no ho oblidem. Sé alguns casos com el que menciona Francesc, per defensar els nostres fills potser en faríem de grosses, qui sap.
ResponEliminaJúlia, una mare pels seus fills ho faria tot i més, aixó és de manual.
EliminaPoco puedo decir, Francesc, Júlia. sólo lo que ponen los medios, y estos no son nada prolificos, y los que lo son te llevan a error.
ResponEliminaAi, verge santa!
ResponEliminaLes situacions extremes ens posen a tots davant del mirall, sobre tot si de defensar o protegir a d'altres es tracte. També pel que fa a un mateix.
ResponEliminaEn un moment determinat tots podem ser herois o no, tot depén de com reaccionem en aquell instant, l'acció no es pensa, és instantània...
EliminaAixí és, automàtica, sense raonament previ. Però alguna cosa indica de com som. Jo allargava i estenia el fet a situacions com les guerres, o les malalties, les penúries sobtades o situacions de greu injustícia. Què va fer, per posar un exemple clàssic, que hi hagués gent que en plena Alemanya nazi es jugués la vida salvant jueus? Aquesta no era pas una situació que demanés una reacció sobtada com la d'aquest pobre xicot a Londres, eren decisions molt madurades i conscients del què estava en joc, en primer lloc la pròpia vida.
EliminaAixò és diferent, ja no és tracta d'heroicitat, sinó de solidaritat, estat de consciència, bonhomia, de ser persona humana i no gent....
ResponEliminaBé, em sembla que discrepo. Quan et jugues de manera conscient la vida ets, fins i tot, una cosa molt millor que un heroi que no és pas altra cosa que una persona que no es controla. La solidaritat i la bonhomia, amb perdó, són rangs molt inferiors. Però en fi, és la meva opinió.
EliminaTens raó, de fet potser aquest comportament (quan et jugues de manera conscient la vida) és realment el d'un heroi, o dit d'una altra manera no és el d'un heroi accidental.
ResponElimina