LA CORRUPCIÓ NOSTRA


El PP nega haver pactat amb Luis Bárcenas. Però la veritat és que ho sembla, i a efectes polítics les aparences compten tant com la realitat. Que l’extresorer hagi decidit que estirar la manta no el salvarà de la presó i que, al mateix temps, el PP hagi conclòs que és millor no punxar-lo dialècticament pot ser una casualitat, però tampoc ho sembla. A més, en política les casualitats no existeixen.
En un partit clàssic com el PP el tresorer acostuma a ser el més ben pagat per alguna cosa. Ningú vol saber com es finança la màquina. El tresorer porta els diners i els altres no fan preguntes; aquest és l’acord i els populars han aconseguit mantenir-lo. No resulta estrany que tots els seus homes forts hagin declarat que ho ignoren o no els consta. El sistema estava dissenyat perquè ho puguin dir si alguna cosa falla. 
El que és estrany és la coincidència a descarregar de tota responsabilitat el que va ser delinqüent Bárcenas per endossar-ho a un inhàbil penal com Álvaro Lapuerta. Tampoc resulta estrany que Bárcenas hagi tornat a canviar la seva línia de defensa. El que és estrany és la coincidència en el temps amb la respectuosa asèpsia que utilitzen ara els populars per dirigir-se a ell i les sinergies amb la defensa popular. Aquesta pel·lícula ja l’hem vist i sempre la dirigeix Martin Scorsese. Un paga a la presó i en silenci per assegurar que no li falta de res a la seva família mentre els altres es passegen pels tribunals al·legant la ignorància més completa i «absolutíssima». Rajoy i el PP saben que el seu gran problema durant el que queda de legislatura no és l’economia, ni Catalunya, ni el gir a l’esquerra de Pedro Sánchez, ni les arengues de Pablo Iglesias, ni les sessions de coaching que els vol endossar Albert Rivera.

La seva gran amenaça es diu corrupció i des del principi havien decidit afrontar-la al vell estil: assegurar el silenci i aguantar. Una vegada que Bárcenas ha comprès que el millor per a la seva sort penal passa per complir el tracte que anava amb el seu altíssim sou, només queda evitar que Francisco Correa deixi d’amenaçar d’anar a explicar secrets al jutge cada vegada que se sent amenaçat per la correlació entre el partit i l’extresorer. Per al front polític obert per l’oposició amb la investigació parlamentària, els populars recorren a una altra de les seves tàctiques clàssiques i de més èxit entre el seu electorat: utilitzar el Senat per deixar clar que tots els partits són iguals i tots tenen corrupció.
  En la matemàtica electoral que controla Mariano Rajoy, la corrupció de la Gürtel ja està pagada i les noves trames emergides a Madrid corren a compte d’Esperanza Aguirre. El silenci de Bárcenas i els testimonis d’Ángel Acebes, Álvarez Cascos o Javier Arenas han preparat el terreny perquè el president coroni l’estratègia amb una declaració que podem avançar en exclusiva: no li consta, ho ignora i preguntin a Lapuerta. Després ve l’estiu i a finals d’any arrenca el judici pels ERO. Llavors començarà un altre partit. @antónlosada - elperiodico.cat.

1 comentari:

  1. Se hace tan pesado lo que es ya sabido y los desmentidos y las aclaraciones y las informaciones y los personajes.
    Que los suelten a todos y que campen y se maten entre ellos de una vez ¡¡

    ResponElimina