De les disputes entre els florentins i els venecians en ple Renaixement pel control de les rutes comercials s'explica una història tan divertida com falsa, segons la qual generals de tots dos bàndols van decidir posar fi a les hostilitats entre les dues repúbliques i adjudicar la victòria al bàndol que tingués de mitjana el penis més llarg. Va intervenir llavors un humanista florentí, protegit dels Mèdici i canceller de la ciutat, Poggio Bracciolini, que va augurar sense cap dubte que Venècia s'imposaria: "El seu membre viril -va dir- posseeix tal longitud que arriba a cobrir enormes distàncies. Com s'explica sinó que, quan passen anys a centenars de milles de la seva llar, trobin al seu retorn que són pares de diverses criatures? ". L'ofensa va provocar, o això s'explica, que la guerra es perllongués diversos anys més.

 El pitjor que li podria passar a la moció de censura de Units Podem que aquest dimarts es comença a debatre al Congrés és que els seus promotors es confonguessin d'adversari i que el que està cridat a ser la reprovació del Govern de les clavegueres es convertís en una refrega entre les forces de l'oposició per demostrar qui lluita més contra la corrupció, qui és més d'esquerres i, en definitiva, qui la té més llarga, assumpte aquest últim que bé podria dirimir-se en algun altre fòrum més privat amb verificadors imparcials.

 Hi ha raons suficients per censurar un Executiu abrasat, el president haurà de declarar en unes setmanes com a testimoni de la rapinya del seu partit, i al qual el mateix Tribunal Constitucional ha esmenat la plana per aquesta amnistia fiscal per amiguets decretada per Montoro. En la mateixa foguera crema el seu titular de Justícia per les seves complicitats amb l'hampa, el d'Interior, una vicepresidenta que es pensava incombustible i que ha fracassat en l'extinció de l'incendi català i una rècula de ministres, que no és que estiguin cremats sinó simplement a estrenar per falta d'ús o, directament, inservibles.

 De la intel·ligència del candidat dependrà que la moció compleixi els seus objectius, entre els quals és obvi que no es troba el de fer caure Rajoy, sinó retratar-los a ell i als seus ignorats socis de taronja, i ja de pas redibuixar al propi Iglesias com a presidenciable, cosa que exigeix ​​diagnòstics i, sobretot, solucions. Més que un cop d'efecte, la moció ha de ser un cop a la taula, una demostració que hi ha una alternativa creïble que no es conforma amb pirotècnia i que ha deixat enrere l'infantilisme i les pedorretas.

 Si en algun moment la moció va ser pensada per mostrar les vergonyes del PSOE, els nous esdeveniments haurien de fer que Iglesias reconsideri l'estratègia. El tercer gran objectiu de la censura no pot ser el de volar ponts sinó el de preparar el camí d'una entesa inevitable, llevat que el que es vulgui és perpetuar el PP i el seu cleptocràcia. L'anunciada abstenció dels socialistes és un pas, un senyal de predisposició al pacte que no hauria de ser menyspreada. Temps hi haurà per competir per la grandària del penis. L'absurd ara seria continuar la guerra.


diario publico.es