Viure vol dir: creure i esperar, mentir i mentir-se. Per això la imatge més verídica que s'ha creat mai l'home segueix sent la del cavaller de la Trista Figura, aquest cavaller que es troba fins i tot al savi més complert. L'episodi penós al voltant de la Creu o aquest altre més majestuós coronat pel Nirvana participen de la mateixa irrealitat, encara que se'ls hagi reconegut una qualitat simbòlica que va ser refusada després a les aventures del pobre gentilhome. No tots els homes poden tenir èxit: la fecunditat de les seves mentides varia ... Tal engany triomfa: és una revolta, una doctrina o un mite i una multitud de fidels; tal altre fracassa: no és llavors més que una divagació, una teoria o una ficció. Només les coses inerts no afegeixen res al que són: una pedra no menteix: no interessa a ningú, mentre que la vida inventa sense parar: la vida és la novel·la de la matèria.

Pols enamorat de fantasmes, tal és l'home: la seva imatge absoluta, de semblança ideal, s'encarnaria en un Don Quixot vist per Èsquil...

Si en la jerarquia de les mentides la vida ocupa el primer lloc, l'amor li succeeix immediatament, mentida a la mentida. Expressió de la nostra posició híbrida, s'envolta d'un aparell de beatituts i de turments gràcies al qual trobem en un altre un substitut de nosaltres mateixos. ¿Gràcies a quina superxeria dos ulls ens aparten de la nostra solitud? Hi ha fallida més humiliant per a l'esperit? l'amor adorm el coneixement, el coneixement despert mata l'amor. L'irrealitat no pot triomfar indefinidament, ni tan sols disfressada amb l'aparença de la més exaltant mentida. I d'altra banda, ¿qui tindria una il·lusió tan ferma com per trobar en un altre el que ha buscat vanament en si mateix? «Un recargolament de budells ens donarà el que l'univers sencer no ens ha sabut oferir? i, tanmateix, aquest és el fonament d'aquesta anomalia corrent i sobrenatural: resoldre entre dues - o més aviat, suspendre - tots els enigmes, a favor d'una impostura, oblidar aquesta ficció en que sura la vida; amb un doble amanyac, omplir la vacuïtat general; i - paròdia de l'èxtasi -, ofegat, finalment, en la suor d'un còmplice qualsevol ...)

E.M.CIORAN - BREVIARI DE PODRIDURA