24/6/17

TOT ÉS MÉS NEUTRE


Fer-se un panxó de riure, es una expressió que la feia servir sovint el meu sogre. Era de Seròs i potser s'emprava allí, o simplement pertanyia a un tipus de paraules d'abans que ara ja no es fan servir, com casum dena, casum l'olla, suara, debades, i moltes més que fins i tot jo he oblidat. I és que els nostres antecessors segurament no parlàven tan correctament el català com ho fem nosaltres i és palès que empràven molts castellanismes com ojalà, el desde luego, bocadillo o sacatapus, que de fet encara continúen en vigor fins i tot en el llenguatge de la clase política, sobretot l'ojalà i el desde luego, amb la variant desde lueg.
Suara, que és una paraula molt bonica, vol dir fa una estona: - suara he vist en Joan -. La vaig escoltar per primera vegada a l'Estany (Moianés) quan encara no havia perdut la Santa ni la Maria; i es deia Santa Maria de l'Estany. L'Estany diuen que hi era en temps dels romans, i es possible atès de marrec havia trobat caragolines de mar al terra. 
Ben mirat, malgrat els castellanismes, el llenguatge dels nostres pares i avis era més ric que el nostre, sobretot amb expressions més nostrades, segons la zona: Hi ha encara qui en diu rostillons dels llardons - per exemple -, i possiblement el que més s'ha perdut, és l'entonació. Costa trobar gent  - n'hi ha - que tingui un tancat accent català, encara que els de Girona o la plana de Vic si el tenen. Com passa en tots els àmbits en l'època actual, tot és ara més neutre, més somort, més ligth, l'entonació, les paraules i els fets.

SHARE THIS

14 comentaris:

  1. Estuve una temporada en Serós, en la finca el "andorrano". Allí todo tenía nombre diferente, la pera limonera, los melocotoneros, los cerdos... Creo que la proximidad de Fraga y los maños, hacía que el lenguaje no fuera igual que al resto de la comunidad catalana.
    Por cierto , los hijos del andorrano estudiaban en Fraga, en el instituto. Fraga es de Huesca, o sea, no creo les impartieran clases en catalán.
    En fin...Serós sigue siendo un pueblo bonito.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. en ser SERÒS poble fronterer ja passa aixó Miquel. De fet el meu sogre de petit ja va anar a viure a Terrassa.

      Elimina
  2. El llenguatge és una cosa viva i s'adapta al present, el d'avui és tan ric com el d'ahir, hi ha expressions actuals, empeltades d'altres idiomes, correctes i incorrectes i també circulen. Això de panxó ho havia sentit sovint, a Barcelona i tot, ep. I encara ho sento de tant en tant entre les criatures del país. La normalització lingüística que per unes coses va bé posa cotilles al llenguatge viu i en continua transformació, de vegades ens sembla que allò que està bé és el que nosaltres fem servir o hem fet servir però en això hi ha molts prejudicis i manies sobre la 'contaminació' d'altres llengües, quan aquesta contaminació, precisament, és allò que fa vives les expressions. Una molt bona professora que vaig tenir fa molts anys a la Universitat em va fer veure que en temes de llengua no hi ha ni bo ni dolent ni correcte ni incorrecte sinó més aviat adaptat o no al context. En el tema de les llengües, els dialectes i la resta som uns analfabets, per raons polítiques, s'explica poc el tema i els dogmes són habituals. Si mires diccionaris, en paper o virtuals, viquipèdies i la resta, comprovaràs que ningú sap ben bé explicar què és o no una llengua ni quins límits té un idioma. Una altra qüestió és que a l'hora de fer educació formal o escriure un text seriós facis servir la llengua normativa el millor que puguis però en la vida quotidiana no hi hauria d'haver límits ni manies ni corregir 'incorreccions' que ara és una cosa habitual en català i potser en molts altres idiomes, em temo, sobretot encara més en aquells que tenen 'estat propi'.

    ResponElimina
  3. Miquel, és que en aquests llocs frontereres els manaies van posar unes fronteretes que també volen delimitar la parla, què hi farem. Quan no existien mitjans de comunicació a l'abast d'un poble a un altre de vegades ni s'entenien, això es pot veure molt bé a les memòries infantils de Ramon y Cajal, el seu pare, per la feina, canviava de poble aragonès sovint, i ell, que era espavilat, ben aviat parlava com els d'allà, ja que sinó els altres noiets es ficaven amb ell i enseguida el clissaven com a foraster. La llengua ve de baix a dalt i no pas a l'inrevés, fa poc he llegit un llibre molt interessant que incideix en el tema, 'Anatomia del lenguaje', es refereix al castellà però es podria referir a qualsevol llengua del món mundial. En el cas de les llengües que han estat reprimides, com el català, quan assoleixen un cert poder encara es tornen més dogmàtiques.

    ResponElimina
  4. Pel que fa a l'accent, una altra dèria, cadascú té el seu, sigui d'on sigui, i tots són bons, també el xava barceloní, que, per cert, s'està perdent com no pot ser altrament. Si la capital catalana hagués estat Lleida i la castellana, Sevilla, les normatives actuals serien ben diferents, tot pesa. Això de què el català de Girona era el bo o el castellà de Valladolid el mateix, sempre m'ha fet gràcia, gràcia i angúnia, la veritat.

    ResponElimina
  5. Júlia, l'ùnic castella bé és parla si de cas aquí, a Valladolid diuen Valladoliz.
    Jo al que em vull referir ´s el que llenguatge s'ha empobrit de mots propis del que en podriem dir vellallengua, cada vegada emprem menys paraules, i no parlem ja del llenguatge whatsapp amb emoticones, començ a pensar que en pocs anys la llengua (sobretot l'escrita) canviarà i molt.

    ResponElimina
  6. No estic d'acord, Francesc, es perden unes coses i se'n guanyen unes altres, des que era petita que sento els mateixos planys,els emoticones també són 'llenguatge', tot canviarà, sí, però no vol dir que sigui millor ni pitjor i sobre això que es fan servir menys paraules és molt relatiu, es fan servir sempre les paraules necessàries per al context comunicatiu i si fan falta s'inventen o es recuperen. El jovent té el seu argot propi i també el tindran els nouvinguts de tot el món, així és la vida i sempre ha estat més o menys.

    ResponElimina
  7. Valladoliz és tan vàlid com Valladolid, a això em referia precisament, és arbitrari que la forma normativa sigui l'una o l'altra, el que passa és que quan s'aprèn una llengua s'aprèn l'estàndard i no pas la forma viva però això no té res a veure amb bo o dolent, tot és política cultural. I no m'enrotllo més, ep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. en això no estic d'acord en el sentit de parlar bé la llengua, Valladolid és Valladolid, si és diu Valladoliz ja és una altra cosa i no es pot presumir de parlar millor que els altres la llengua.

      Elimina
  8. ...pero la pobresa del llenguatge és palesa, Júlia, cada vegada es fan servir menys paraules, el llenguatge és més ajustat, amb emoticones o sense, suposo té a veure amb que el llenguatge cada vegada és menys oral i més escrit vía Whatsapp.

    ResponElimina
  9. Ok . JÚLIA, iré a la biblio del Carmel o a Lesseps, allí encontraré 'Anatomia del lenguaje".
    Me interesa y no poco.
    Gracies mil per l´informació
    Salut

    ResponElimina
  10. Tots els idiomes són dialectals i és un error dir aquí o allà es parla l‘idioma correcte. A tot arreu es parla coorectament.La Júlia té raó.

    A casa feiem servir aquestes expresions que comentes i no som de Serós.

    ResponElimina
  11. El que em venia a referir és que s'està perdent part del llenguatge, ja entenc que tots els idiomes són dialectals, el que succeeix és que estàn minvant i cada vegada s'empren menys paraules i més del tipus d'aquestes que comento....

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això tens raó. El que jo ignoro és si tal cosa és exactament negativa. Tot i que empobrir el vocabulari sempre ho és.

      Elimina

About Me