Aquesta tarda he vist la pel·lícula 1984, amb John Hurt i Richard Burton. És dura, molt dura, més que la novel·la, o potser m'ho ha semblat  per la força de les imatges, encara que l'ambientació no és com l'havia imaginat. Fa temps vaig parlar d'aquesta novel·la i d'una altra cabdal, 'el món feliç' de Huxley.

 "Quan va arribar l’any 1984, aparentment no va passar res, i més d’un va respirar alleujat. Orwell s’havia equivocat, les seves prediccions no s’havien complert, almenys del tot, només alguna aparença i malgrat tot molt més del que semblava sense que massa és notes. De fet, si la novel·la d'Orwell s'hagués dit 2017 hauria estat molt més encertada quan a la seva visió del món futur, car moltes de les seves prediccions estàn instal·ladas en el nostre col·lectiu a dia d'avui, mens del que ens pensem.
Però mentre respiraven alleujats pel no cumpliment de les previssions d'Orwell, s'oblidaven d'un altre escriptor angles, Aldous Huxley. Malgrat el que molts creuen 1984 i el món feliç, poc tenen a veure a banda de ser dues novel·les futuristes. Orwell creu que serem dominats per una pressió externa, en canvi Huxley ho simplifica, potser dona per fet el gran germà, però ell creu que els ciutadans és deixaran dominar víctimes de la pròpia comoditat i la tecnologia.
-
Orwell tenia por de que s’acabessin prohibint els llibres, com ho pronosticava també Bradbury. Huxley en canvi intuïa que no hi hauria motius per prohibir els llibres, simplement perquè no hi hauria gairebé ningú que els vulgues llegir, i tot i que aquesta predicció sembla la més allunyada d'haver-se complert, si ho analitzem a fons acabarem donant la raó a Huxley, només ha de passar una mica més de temps, una generació.
-
Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la (el Ministeri de la veritat), però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que és el que ja ens està passant. La sobresaturació d'informació ofega i dilueix accedir a saber la possible veritat de qualsevol fet. A més a més, aquesta saturació d'informació fa que una noticia sigui sobrepassada de seguida per la següent i aquesta per una altra més recent fins el punt que fregant el caos de saturació ens perdem per mil viaranys on, tenint tota la informació la desconeixem pràcticament tota també, o dit d'una altra manera. som incapaços de païr-la.
-
Orwell tenia por que ens destruís tot alló que odiàvem i en canvi Huxley creia que el que ens destruiria era precisament allò que estimàvem. Huxley va preveure també la clonació, els grans parcs temàtics, els geriàtrics i la estupidització i banalització de tota una societat que Orwell es negava a admetre i pretenia salvar donant la culpa a l’enemic exterior. I és precisament tot el que estimem el que ens acabarà destruint, sense necessitat de cap enemic exterior. Nosaltres som el nostre propi i més temible enemic.

Vist el pas del temps, a l’any de 2017 sembla palès que Aldous Huxley tenia molta més raó que Orwell, i una cínica i encertada visió del futur que ell afortunadament es va estalviar de viure peró que ens va deixar retratat, ben retratat."
.