A LES DEU I DEU, A FER LA MÀ



Una senyora que afirma ser vident, o sigui que ja veiem una miqueta per on va la cosa, diu que és filla de Dalí. I, sense presentar cap prova més o menys indicativa com una foto, una carta, un objecte, un detall de la relació, el testimoni d'algú més o menys tafaner d'aquests que hi ha als pobles on s'acaba sabent tot... no sé alguna cosa més o menys sòlida, aconsegueix que una jutgessa li faci cas. Una vident, per cert, que el 2005 ja va tenir la poca vista de querellar-se contra Javier Cercas amb l'argument que el personatge Jasmine que apareix a Soldados de Salamina estava basat en ella. Una vident que no va saber veure que la jutgessa desestimaria la seva demanda de 600 mil euros. 
Una vident que el novembre del 2011 no va poder predir que acabaria detinguda pels Mossos després de fer-se passar per una clienta a qui va robar les dades per donar-se d’alta en una línia de mòbil i estafar-li 1.052€. Una vident que va tenir molt ull triant un advocat que va dur la demanda d'un cambrer que reclamava ser fill del rei Joan Carles (que no va ser ni admesa a tràmit) i que ha estat lletrat de Josep Anglada, president de Som Identitaris i regidor de Plataforma Vigatana a Vic.

Total, que la responsable del Jutjat de Primera Instància número 11 de Madrid ha ordenat exhumar el cadàver de Dalí i a partir d'aquí s'ha muntat un esperpent sense límits amb frases que passaran a la història freak del nostre país: “era com de fusta” o “tenia el bigoti a les 10 i 10”. IN-SU-PE-RA-BLE!

I tot això amanit amb grans experts en Dalí, que ho són perquè un dia van veure Port Lligat a Google Maps, i fent afirmacions de l'estil: “Dalí riuria molt amb aquesta història” o “Dalí s’ho estaria passant molt bé amb tot això”. Sí, segur? ¿Un pobre home que mig mort ja observava amb mirada trista i espantada com passejaven públicament la seva decrepitud d'una manera indigna i totalment irrespectuosa, ara riuria veient com es vulnera la seva dignitat? A vostè li agradaria que 30 anys després de la seva mort passegessin la seva memòmia (la unió de memòria i mòmia) pels mitjans de comunicació com si fos un bacallà sec? I que remenessin el seu cadàver perquè una vident ha vist que és una bona manera de poder passejar-se per totes les televisions fent un caixa-cobri d'ego i d'euros? Sí?. No, aquesta dissortada història no és surrealisme, és una putada contra qui no es pot defensar i que ara és la mofa i la befa de la societat perquè és un tros de fusta amb el bigoti a les 10 i 10. 
Aixó ho explica Iu Forn al nacional.cat. Oblida potser conscientment citar a qui el va embalsamar, que estaba emocionat per que el ridícul bigoti del gran dibuixant i regular pintor, continúa marcant les 10 i 10. I què?, si Dalí tocaba més quarts que hores com el seu bigoti. Per cert que l'embalsamador ha xalat amb tot això, ha disposat de més de cinc minuts de gloria per deixar uns quants titulars i dir unes quantes bajanades i obvietats óbvies als mitjans.
Em sembla que els dels execrables de Rac1 encara no l'han tret, pero ja seria hora la temporada següent que un dissabte parlessin de Dalí, pels de la ESO Salvador Dalí era un presumpte geni. 
En tot aquest sainet el que podría arribar passant si la vident és realment (que ho dubto) filla de Dalí, és que a l'Estat Espanyol li costaria molts dinerons donar-li la legítima, potser per aixó ja parla de retallar el FLA. Tot plegat no és surrealista, és patètic, trist i fins i tot ridicul. A fer la mà la vident i l'anec del gran masturbador.

WELCOME HUNTERS


Welcome Hunters! resa un anunci a la radio, que convida a anar a un Outlet a caçar - suposo - ofertes a bon preu, en aquest cas l'anunci de Münich, tot això es pot fer sense ser un influencer o communitty manager ni fer cap crowdfunding ni tan sols un verkami. No sé jo si els independentistes catalans son Hunters, o Hunted hunters pels precog de Spain, guardia civil de paisano en ristre. Compte que hi ha algun hunter al que li ha sortit el tret per la culata.
Tot i que veient fotos de 'hunters' on hi surt molta banya, ves que no acabin o acabem sent tots plegats: cornuts i pagant el beure.


D'UN FUTUR IMPERFECTE


Aquesta tarda he vist la pel·lícula 1984, amb John Hurt i Richard Burton. És dura, molt dura, més que la novel·la, o potser m'ho ha semblat  per la força de les imatges, encara que l'ambientació no és com l'havia imaginat. Fa temps vaig parlar d'aquesta novel·la i d'una altra cabdal, 'el món feliç' de Huxley.

"Quan va arribar l’any 1984, aparentment no va passar res, i més d’un va respirar alleujat. Orwell s’havia equivocat, les seves prediccions no s’havien complert, almenys del tot, només alguna aparença i malgrat tot molt més del que semblava sense que massa és notes. De fet, si la novel·la d'Orwell s'hagués dit 2017 hauria estat molt més encertada quan a la seva visió del món futur, car moltes de les seves prediccions estàn instal·ladas en el nostre col·lectiu a dia d'avui, mens del que ens pensem.
Però mentre respiraven alleujats pel no cumpliment de les previssions d'Orwell, s'oblidaven d'un altre escriptor angles, Aldous Huxley. Malgrat el que molts creuen 1984 i el món feliç, poc tenen a veure a banda de ser dues novel·les futuristes. Orwell creu que serem dominats per una pressió externa, en canvi Huxley ho simplifica, potser dona per fet el gran germà, però ell creu que els ciutadans és deixaran dominar víctimes de la pròpia comoditat i la tecnologia.
-
Orwell tenia por de que s’acabessin prohibint els llibres, com ho pronosticava també Bradbury. Huxley en canvi intuïa que no hi hauria motius per prohibir els llibres, simplement perquè no hi hauria gairebé ningú que els vulgues llegir, i tot i que aquesta predicció sembla la més allunyada d'haver-se complert, si ho analitzem a fons acabarem donant la raó a Huxley, només ha de passar una mica més de temps, una generació.
-
Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la (el Ministeri de la veritat), però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que és el que ja ens està passant. La sobresaturació d'informació ofega i dilueix accedir a saber la possible veritat de qualsevol fet. A més a més, aquesta saturació d'informació fa que una noticia sigui sobrepassada de seguida per la següent i aquesta per una altra més recent fins el punt que fregant el caos de saturació ens perdem
per mil viaranys on, tenint tota la informació la desconeixem pràcticament tota també, o dit d'una altra manera. som incapaços de païr-la.
-
Orwell tenia por que ens destruís tot alló que odiàvem i en canvi Huxley creia que el que ens destruiria era precisament allò que estimàvem. Huxley va preveure també la clonació, els grans parcs temàtics, els geriàtrics i la estupidització i banalització de tota una societat que Orwell es negava a admetre i pretenia salvar donant la culpa a l’enemic exterior. I és precisament tot el que estimem el que ens acabarà destruint, sense necessitat de cap enemic exterior. Nosaltres som el nostre propi i més temible enemic.

Vist el pas del temps, a l’any de 2017 sembla palès que Aldous Huxley tenia molta més raó que Orwell, i una cínica i encertada visió del futur que ell afortunadament es va estalviar de viure peró que ens va deixar retratat, ben retratat."
.

LA PAU UNIVERSAL


Totes aquestes teories sobre la pau universal, sobre les conferències de pau, etc., no són sinó simple mandra i hipocresia. Els homes no volen pensar en ells mateixos, no volen operar sobre si mateixos: pensen en la manera de fer que altres facin el que ells desitgen. Si un nombre suficient de persones desitgés aturar la guerra i s'unissin veritablement, primer haurien de començar per fer la guerra a aquelles que no estan d'acord. I encara és més cert que farien la guerra a persones que també desitgessin aturar les guerres però d'una altra manera. I per això, lluitarien, en el fons, el problema rau en que l'home no es coneix, no coneix els seus límits ni possibilitats, no coneix ni tan sols fins a quin punt no es coneix. - PD.OUSPENSKY
más...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

B L O C S
COMENTARIS
-